realitat

Sempre tens el poeta al costat

Quan em poso a escriure l’article per a les Arrels apareix habitualment, de forma no premeditada, la figura de Louis Aragon, l’enorme poeta francès que em recorda que

 

Contre les violents tourne la violence

Dieu le fracas qui fait un poète qu’on tue

 

Dos versos ─extrets del poema Un jour, un jour (Le fou d’Elsa)─ amb una força impressionant cadascun d’ells, que fan trontollar l’arbre dels records. Imagino que és per això que es materialitzen cada cop que vull fer un acte de memòria. Una forma de reivindicar-la i també d’obrir pas a l’esperança ─”arribarà un dia que les persones s’estimaran”─:

 

Un jour pourtant, un jour viendra couleur d’orange

Un jour de palme, un jour de feuillages au front

Un jour d’épaule nue où le gent s’aimeront

Un jour comme un oiseau sur la plus haute branche

 

I l’esperança reviu amb l’aparició dels personatges ─individus o col·lectivitats─ que, en la història, van superar les adversitats per deixar un senyal inesborrable. I a aquests ens agafem com a un salvavides. Aragon ens parla de l’estrèpit que fa l’assassinat d’un poeta... un xivarri que es perllonga en el pas dels temps, provocant la ràbia dels botxins. La mort no és el silenci. I per això, amb el record, fem més gran la sensació d’inutilitat de les seves accions.

Aquest proper 24 de desembre, quan ja fa 38 anys del seu traspàs, és un dia ─tant bo com un altre qualsevol─ per a recordar-lo. També ajuda la presència constant de la feina de Jean Ferrat, abocat a posar música a la seva obra. Trobem a la seva discografia: al 1974, edita Ferrat chante Aragon; al 1994, Ferrat 95. 16 Nouveaux Poèmes d’Aragon; al 2003, Ferrat Aragon l’intégrale.

El primer d’aquests discos és tot un clàssic on hi ha cançons inoblidables com Un jour, un jour, Les poètes, Robert le diable o Que serais-je sans toi...

Al segon em vull aturar en la versió que fa del poema Épilogue, del que escolleixo el seu retorn:

 

Escriuré aquests versos amb els braços oberts que es senti el meu cor batre quatre cops

Encara que signifiqui morir, aniré més enllà de ma gola i ma veu, mon alè i ma cançó

Jo sóc el segador ebri de segar que veu devastar sa vida i son camp

I tot panteixant del temps que malbarata que colpeja i colpeja sa dalla com guix.

 

I com no recordar la figura de la dona al poeta: ”l’avenir de l’homme est la femme”. I segueix essent Ferrat els que ens ho recorda:

 

Le poète a toujours raison

Qui voit plus haut que l’horizon

Et le futur est son royaume

Je déclare avec Aragon

La femme est l’avenir de l’homme.

 

 

I no puc evitar recordar el lligam del poeta amb l’Espanya de la República i la de la Guerra Civil, aquesta que esdevé una autèntica obsessió. Tinc al costat una ajuda inestimable, la tesi de Pere Solà Solé Louis Aragon y España. A ella acudeixo per comentar la darrera visita a Espanya, a Catalunya.

“El encuentro entre Aragon y Alberti, el viernes 14 de marzo de 1980, tuvo lugar en la puerta del Ayuntamiento de Sabadell, gobernado por el alcalde comunista Antoni Farrès. Habían transcurrido 41 años desde la última vez en que Aragon estuvo en Catalunya en el momento de la retirada. El alcalde de Sabadell en su saludo de bienvenida consideró a Aragon “como uno de los más grandes poetas contemporáneos”. Y refiriéndose a su vinculación con España añadió: “En todos los momentos difíciles y dolorosos que ha pasado nuestro país, siempre habéis tenido presente en vuestro espíritu y pensamiento a España y ahora, creed, que teneros en Sabadell representa mucho para nosotros”.



Jean Ristat, que acompanyava Aragon, va destacar “el compromiso político de Aragon a lo largo de su vida, su fidelidad al comunismo, no exenta de espíritu crítico, habló de su creación literaria, de su compromiso con España y, por ello, citó un pasaje del texto “Ne rêvez plus qu’à l’Espagne” que el poeta escribió en 1936: “¡España! ¡España! Tierra perpetua  de los sueños franceses, entre ella y nosotros existen siglos de intercambio, existen vínculos que ya no vemos por costumbre, y que hacen que si ella sangra, somos nosotros quienes somos golpeados”.

Tot el cap de setmana, amb Alberti, van recórrer Barcelona.

 

Fixeu-vos si dóna de sí Louis Aragon. Per alguna raó va ser el motor cultural del Partit Comunista Francès durant molts anys.

 




Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre