UNA LLEGENDA VIVA
dijous, de desembre 31, 2020
Regiro el calendari i sempre trobo quelcom que em ve a la
memòria i obre la caixa dels records. Aquests intenten posar remei a la injustícia
que la mort, però també la vida, han comès amb algunes persones. En ocasions he
d’esperar que es celebri un centenari, que sempre és una bona excusa. Per cert,
algun moment serà bo per a retre un homenatge a Robert Wyatt? Podríem aprofitar
l’any 2021, ja que s’acompliran 30 anys de la gravació del seu disc Dondestan, amb una portada ─dibuixada
per la seva companya Alfreda “Alfie” Benge─
on, en una sala amb un ample mirador a la platja de Castelldefels, hi ha
dues persones: el músic i la seva companya i, en una taula, un exemplar de
l’Avant.
Impactant!
La presència d’aquest Avant sobre la taula obre tot un
món d’idees relacionades. Robert Wyatt estava afiliat al Partit Comunista
Britànic, per això no seria res estrany que, al venir a Castelldefels ─dos
períodes de sis mesos als hiverns de 1982 i 1986─ es posés en contacte amb
militants del PCC. Podria ser en una penya flamenca a Gavà, on anaven gairebé
totes les nits?
Per aquells que no han tingut l’oportunitat de conèixer
la música de Robert Wyatt, fem una mica d’història i que no sigui la que podem
trobar a la Viquipèdia.
Nascut a Bristol, Regne Unit, té ara 75 anys.
Va ser un dels fundadors del grup Soft Machine ─als 21
anys─. Com a protagonistes del ‘So Canterbury’, van introduir la psicodèlia, el
rock progressiu i el jazz fusion. No puc deixar de mencionar que Robert Wyatt
confessava que la seva introducció al soul i al jazz es devia a Ray Charles i,
sobretot, al seu “Don’t Let The Sun Catch You Crying”.
L’any 1973, com a conseqüència d’una caiguda des d’una
finestra d’un tercer o cinquè pis –la llegenda del succés no ho aclareix- queda
paralític i lligat a una cadira de rodes.
Això fa que comenci a fer música sense cap grup i
segueixi fins ara mateix.
Recupero la seva estada a Castelldefels. La seva companya
havia d’il·lustrar un llibre infantil i el lloguer de l’apartament a la platja
els hi era més econòmic que la calefacció a Londres.
La segona estada l’any 1986 va ser provocada per la seva
participació en el programa de TV3, ‘Arsenal’ que dirigia Manuel Huerga. El
capítol “El viatge de Robert Wyatt” està avui fora de circulació.
Aprofitant aquesta segona estada va conèixer el que
s’anomenava “cinturón rojo” el que li va fer dir “que hi havia més comunistes
que a Polònia”.
Va gravar un tema amb el duo Claustrofòbia, “Tu
traición”.
Sempre ha mostrat un elevat interès per la música
popular, d’aquí les gravacions de “Te recuerdo Amanda”, Hasta siempre
Comandante” o “Insensatez (d’Antonio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes)”.
Els seus crítics destaquen ─per algú “potser una de les
cançons més boniques que mai s’han escrit a la història del pop”─ la cançó
dedicada a la seva companya Alfie, “Sea song”. Proveu a escoltar-la en la seva
versió o la feta per North Sea Radio Orchestra amb Annie Barbazza o la que fan
The Unthanks.
En unes declaracions d’aquells anys diu que se sent més
comunista que mai.