realitat

Durant l’època de la poesia social, llegíem molts poetes en llengua castellana, alguns catalans i menys en gallec o bascos traduïts ─Celso Emilio Ferreiro, Manuel María o Gabriel Aresti─. A finals d’octubre de 1999, als obituaris de La Vanguardia em trobo una sorpresa: havia mort un poeta gallec, Uxío Novoneyra, del que no tenia cap coneixement de la seva existència. 


Immediatament localitzo obres publicades l’any 1991 i referències a obres més antigues i, algunes, molt compromeses ─Vietnam-Canto (un fragment)─.

un
morto
dous mortos
tres / trinta mortos
trescentos / tres mil mortos
OFENSIVA DO TEIT 22000 / 100000 mortos
tódalas os que se volven ceros 00000000000000000000000
baixo de cada un 10 / 100 / 1000 / 10000 mortos á maquina
difuntiños que a noite acolle entre cañas baixo o torbón do
[monzón
na lua do TEIT

dá vergonza vivir
dá vergonza estar vivo e ver a PRIMAVERA

cándo remata un pobo?
un pobo nace sempre
no remata nunca nuncanuncanuncanuncanuncanuncanunca
Ara, que el 9 de gener hauria fet 90 anys, el segueixo recordant i, com un acte reflex, també se’m fan presents els paisatges de la serra do Courel a Lugo, que ell va mitificar a Os Eidos (1955).

                     “Chove pra que eu soñe...”
Cal algun altre vers?

VAI polo monte o camiño                
outeando como un louco
polos caborcos do val
i as poxas do taramouco.

Cruza solo a terra toda
sin levar outra companya
que a gran presencia do ceo
sobre o silencio da braña.

Eu non sein pra onde vai
méntral’o quedo mirando.
Sólo sein que eilí se compre
o soño que estou soñando...

                                                                            CAUEN les fulles...
                                                                                                              Sento una cosa
                                                                             que se’m  posa a sobre i no em toca...

Uxío Novoneyra, que també va escriure alguna cosa en castellà ─fins que es va adonar de que la llengua es perd quan els que la coneixen no la utilitzen─ , és autor d’una obra curta, ja que més que escriure de nou es dedica a reescriure, a tornar sobre el que ja ha escrit, amb un esperit perfeccionista. D’aquí que el mateix tema aparegui a molts poemes: la pluja, la neu, les roques, els somnis...

CHOVE pausiño pras sombras
chove pra baixo e pra riba.
O aire de soño en soño
a auga pinga que pinga...

Ven a noite polos eidos...
Vaise a tarde que nin xeme
decindo adeus con un xeito
que non sein nin se me esquece.




CHOVE maina e calada.
Veinse os fius da auga
contra as bandas das penas...
En souto e devesas
as pingoadas esbaran e baixan
petando de folla en folla.
Por veces
co vento a ruixidoira
medra i esvece
en ondas que ún alonga...

Agora
eu son sólo pra choiva.



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre