Durant l’època de la poesia social, llegíem molts poetes
en llengua castellana, alguns catalans i menys en gallec o bascos traduïts
─Celso Emilio Ferreiro, Manuel María o Gabriel Aresti─. A finals d’octubre de
1999, als obituaris de La Vanguardia em trobo una sorpresa: havia mort un poeta
gallec, Uxío Novoneyra, del que no tenia cap coneixement de la seva existència.
Immediatament localitzo obres publicades l’any 1991 i referències a obres més
antigues i, algunes, molt compromeses ─Vietnam-Canto
(un fragment)─.
un
morto
dous mortos
tres / trinta mortos
trescentos / tres mil mortos
OFENSIVA DO TEIT 22000 / 100000 mortos
tódalas os que se volven ceros 00000000000000000000000
baixo de cada un 10 / 100 / 1000 / 10000 mortos á maquina
difuntiños que a noite acolle entre cañas baixo o torbón do
[monzón
na lua do TEIT
dá vergonza vivir
dá vergonza estar vivo e ver a PRIMAVERA
cándo remata un pobo?
un pobo nace sempre
no remata nunca nuncanuncanuncanuncanuncanuncanunca
Ara, que el 9 de gener hauria fet 90 anys, el segueixo recordant i, com un acte reflex, també se’m fan presents els paisatges de la serra do Courel a Lugo, que ell va mitificar a Os Eidos (1955).
morto
dous mortos
tres / trinta mortos
trescentos / tres mil mortos
OFENSIVA DO TEIT 22000 / 100000 mortos
tódalas os que se volven ceros 00000000000000000000000
baixo de cada un 10 / 100 / 1000 / 10000 mortos á maquina
difuntiños que a noite acolle entre cañas baixo o torbón do
[monzón
na lua do TEIT
dá vergonza vivir
dá vergonza estar vivo e ver a PRIMAVERA
cándo remata un pobo?
un pobo nace sempre
no remata nunca nuncanuncanuncanuncanuncanuncanunca
Ara, que el 9 de gener hauria fet 90 anys, el segueixo recordant i, com un acte reflex, també se’m fan presents els paisatges de la serra do Courel a Lugo, que ell va mitificar a Os Eidos (1955).
“Chove pra que eu soñe...”
Cal algun altre vers?
VAI polo monte o camiño
outeando como un louco
polos caborcos do val
i as poxas do taramouco.
Cruza solo a terra toda
sin levar outra companya
que a gran presencia do ceo
sobre o silencio da braña.
Eu non sein pra onde vai
méntral’o quedo mirando.
Sólo sein que eilí se compre
o soño que estou soñando...
CAUEN les fulles...
Sento una cosa
que se’m posa a sobre i no em toca...
Uxío Novoneyra, que també va escriure alguna cosa en
castellà ─fins que es va adonar de que la llengua es perd quan els que la
coneixen no la utilitzen─ , és autor d’una obra curta, ja que més que escriure
de nou es dedica a reescriure, a tornar sobre el que ja ha escrit, amb un
esperit perfeccionista. D’aquí que el mateix tema aparegui a molts poemes: la
pluja, la neu, les roques, els somnis...
CHOVE pausiño pras sombras
chove pra baixo e pra riba.
O aire de soño en soño
a auga pinga que pinga...
Ven a noite polos eidos...
Vaise a tarde que nin xeme
decindo adeus
con un xeito
que non sein nin se me esquece.
CHOVE maina e calada.
Veinse os fius da auga
contra as bandas das penas...
En souto e devesas
as pingoadas esbaran e baixan
petando de folla en folla.
Por veces
co vento a ruixidoira
medra i esvece
en ondas que ún alonga...
Agora
eu son sólo pra choiva.
