realitat

KURT TUCHOLSKY. Editorial Txalaparta.




Acabo de llegir APOLOGÍA. Memorias de un editor rojo-separatista. L’autor és Jose Mari Esparza Zabalegui i l’editorial, Txalaparta. Sí, aquella editorial que va tenir problemes en la seva distribució perquè: ¿Sabías que una importante distribuidora, dependiente del Estado, no quería distribuir nuestros libros al inicio de nuestra andadura porquè creía que nuestro anagrama eran fusiles? Hubo que explicarles lo que era una Txalaparta.

 
No em penedeixo gens d’haver estat subscriptor de l’editorial des de ...ja he perdut el compte dels anys. He tingut accés a uns llibres que, a les llibreries a l’ús, no hagués conegut. I segueixo gaudint de les eleccions.
Ve tot això perquè fa uns mesos vaig rebre un llibre que havia estat editat per primer cop a Berlín, l’any 1927. L’autor era un tal Kurt Tucholsky i el títol Un libro pirenaico. Només li faltava, per acabar de despertar tot l’interés, una portada d’època.




 La curiositat, que no havia apaivagat la lectura de la contraportada ─Kurt Tucholsky, (Berlín, 1890-Gothemburg, 1935), escritor y periodista, hombre de izquierdas, inconformista y antimilitarista. Su obra fue quemada por los nazis─, em va empènyer a saber més del personatge. Així vaig descobrir la seva vesant  poètica:

EUROPA

Al Rin fan un vi abocat...
però a Anglaterra no pot ser exportat...
Buy British!
A Viena hi ha magnífics pastissos i tortells,
però Suècia els hi ha tancat ses portes.
Köp svenska varor!
A Itàlia es fan malbé les taronges...
¡L’agricultura alemanya augmenta ses guanys!
¡Alemanys, compreu llimones alemanyes!
I a cada espai d’un quilòmetre quadrat
un somni de nacionalitat ha quallat.
I suau xiuxiueja el vent entre els arbres...
Els espais no són més que il·lusions.
Aquí està Europa. Son aspecte exterior?
El d’un manicomi multicolor.
Per a batre el rècord treballen a cada nació.
Exportació! Exportació!
Els altres! Que comprin els altres!
Els altres s’han de beure els bons vins!
Els altres han de noliejar els vaixells!
Els altres han de consumir el carbó!
Nosaltres?
Duana, llicència d’importació, línia divisòria:
No deixem entrar ni la cosa més irrisòria.
Nosaltres no. Nosaltres tenim un ideal:
passem gana. Però pensem en nacional.
Himnes i banderes en qualsevol lloc.
Europa? Europa ja pot rebentar!
Y encara que la fallida amenaci
la nació és el més important!
De les persones es pot prescindir.
Anglaterra, Polònia, Itàlia han de persistir!
L’Estat ens devora. Un fantasma. Una noció.
L’Estat exerceix una gran seducció.
És quelcom que s’eleva fins el cel...
L’Església podria copiar el model.
Tots devem comprar. Ningú no pot comprar.
Les pires nacionalistes comencen a fumejar.
Flamegen focs nacionalistes rituals.
El sentit de la vida són els aranzels!
Que el cel sigui el síndic de nostra fallida!
Els temps moderns ballen al so de l’Edat Mitjana.
La nació és el vuitè sacrament1
Que Deu beneeixi aquest continent!

Torno a Un libro pirenaico, després d’aquesta llarga digressió. Després de passar pel país Basco-francès arriba a Lourdes: Oh!, Lourdes!... “Sí fos la pau mundial la que es reclama entre càntics i resplendor de torxes! Si fos una exclusiva protesta de ràbia contra els assassinats en massa de l’Estat, aixecada per mares, vídues, orfes..., aleshores, probablement, hauria plorat com un nen. Perquè, en aquest cas, la quantitat no condiciona la qualitat”
Es deté molt de temps a Lourdes per desmuntar tota una història muntada en la credibilitat de les persones, en la superxeria d’una religió que viu del conte
Ja només per la llarga dedicació als “miracles” de Lourdes, val la pena llegir el llibre.
“Lourdes es un fenómeno de sugestión de masas”.

Kurt visita valls i comprova encara el que va ser la seva vida passada: “Les divergències entre valls augmenten com a conseqüència dels diferents estatus polítics que han posseït. Molts d’ells han tingut, amb anterioritat, un caràcter franc i lliure. Ja durant el segle XIV van tenir la seva pròpia càmera de representació popular, d’altres varen ser regits de manera feudal, i tots ells vetllaven amb recel per la conservació dels seus fonaments federals”.


Tanco el llibre mentre segueixo amb la necessitat de tenir-lo a mà. A punt de consultar qualsevol etapa del viatge, dels diferents estats d’ànim provocats pel paisatge ric en imatges i marxo amb Tucholsky fins a París, al

Parc Monceau
Aquí se está bien. Puedo soñar tranquilo.
Aquí soy un hombre… y no sólo un paisano.
Aquí puedo ir por la izquierda. Bajo el verde tilo
no hay carteles: está prohibido.
Una pelota grande está en el césped.
Un pájaro picotea una hoja tierna.
Un niño pequeño se mete el dedo en la nariz
y se alegra si encuentra algo.
Cuatro americanas comprueban
si Cook tenía razón y aquí hay árboles.
París por fuera y París por dentro:
no ven nada y deben verlo todo.
Los niños alborotan por las piedras de colores.
El sol luce y resplandece sobre una casa.
Estoy sentado en silencio y dejo que me acaricie
y descanso de mi patria.

Quan vaig escriure l’article estava lluny d’imaginar que uns mesos després viatjaria a Berlín i un dels objectius seria anar a dinar al Restauration Tucholsky, al barri d’Scheunenviertel ─decorat com un homenatge al escriptor i periodista actiu durant la República de Weimar─ però el temps van canviant i ja havia tancat.
Ara, darrerament, Txalaparta ha seguit amb les seves i m’ha enviat el llibre de Sabino Cuadra Lasarte ¡No os importe matar! Sanfermines 1978: Crimen de Estado. El passat 29 de novembre va venir el mateix autor, acompanyat per Joan Tardà, a fer la presentació a l’Eukal Etxea. Dues hores de xerrada que es van fer curtes.


Ah! Important. Els drets d’autor van destinats íntegrament a la querella contra Rodolfo Martín Villa, personatge important en l’història negra recent.



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre