realitat
El 8 d’abril d’aquest any, Jacques Brel faria 90 anys. “El vol” no fa referència a cap viatge, ni tant sols al definitiu. Només és el nom d’una escultura ─L’envol─ que a la Place de la Vielle Halle aux Blés, al centre de Brusselles, recorda el cantautor belga en una de les seves actituds més habituals.


Només cal veure algun vídeo d’actuacions seves per trobar-lo amb els braços en creu com si es disposés a alçar el vol per sobre d’aquells burgesos que “comme les cochons: Plus ça devient vieux, plus ça devient bête” ─ els burgesos són com els porcs, quant més vells més animals─. Quin gran espectacle veure’l!



Les Bourgeois



No cal entendre la lletra; és suficient seguir els seus gestos, de la cara, de les mans, del cos sencer.


La chanson de Jackie


Ara hem trobat un motiu per recordar-lo amb més deteniment. No fa massa, a l’homentjar l’Ovidi Montllor, teníem al pensament un altre cantautor que interpretava la cançó amb tot el cos, no només amb la veu. Aquest era Jacques Brel. Un personatge prim, com desmanegat que havia d’enamorar-se d’un altre personatge similar: el Quixot.

És sabut que Brel, després de veure a Broadway el musical ‘El hombre de la Mancha’, va comprar els drets i va posar la seva veu en francès.

“Tothom és el Quixot, crec. Tothom té aquesta faceta. Al menys, ho espero... Estic segur. Tothom té uns quants somnis.”

Aquesta idea la trobem reflectida a la següent cançó;

La Quête



Somiar un somni impossible
Carretejar la tristesa de les partides
Cremar d’una febre impossible
Anar on ningú va

Estimar fins l’estrip
Estimar, fins i tot massa, fins i tot malament
Intentar, sense força i sense armadura,
Abastar l’estel inaccessible.

Aquesta és la meva recerca
Seguir l’estel
Poc m’importen les meves possibilitats
Poc m’importa el temps
O la meva desesperació
I després lluitar sempre
Sense preguntes ni descans
Condemnar-se
Per l’or d’una paraula d’amor

Jo no sé si seré un heroi
Però el meu cor estaria tranquil
I les ciutats s’esquitxarien de blau
Perquè un dissortat
Crema encara, fins i tot massa, fins i tot malament
Per abastar fent-se bocins
Per abastar l’estel inaccessible.


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre