realitat

Com passa moltes vegades a l’història ─i més quan ha passat tant de temps que celebrem centenaris─ els personatges són objecte de visions controvertides.
El 15 de gener de 2019 recordarem l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht del que ja es compleix el centenari. I aquest llarg temps transcorregut no pot evitar que amb ells succeeixi el que deia al començament. Les seves paraules, gestos, actituds,... es veuen des de diferents punts de vista. Sense ànims d’entrar en aquestes picabaralles, recordem els personatges internacionalistes, revolucionaris que amb la seva prematura mort no van poder donar resposta a moltes de les qüestions que ara es debaten (Recordem que entre els dos hi havia una diferència d’edat d’uns tres mesos). Sí que és cert que queden els seus escrits, però no podem oblidar que també es parla d’un jove Marx amb alguna diferència d’un vell Marx. Apliquem aquesta regla.

I faig aquest preàmbul perquè hi ha un tema en el que tots els que es consideren deutors del treball fet per Rosa Luxemburg no es posen d’acord. El 8 de març uns veuen una Rosa Luxemburg feminista i un altres, tot el contrari. I el que és pitjor ─per acabar-lo d’arrodonir─ és que tots utilitzen a la seva amiga Clara Zetkin. Aquí ho deixo.




L’argentina Beatriz Iriart escriu:

A la memoria de Rosa Luxemburgo

            Cuando cantamos
el paisaje universal cambia
pero si alguien desaparece
                        grita
y se siente amurallado
entre gemidos y voces.


ROSA LUXEMBURGO
Daniel Fernández Abella

Compañera, revolucionaria y camarada
Rosa roja de la primavera
vilmente asesinada
por defender los intereses de la clase obrera

Eterna luchadora, eterna activista
con el puño levantado frente a muros y alambradas
frente al capitalismo y el fascismo, dos bestias desalmadas
camarada, compañera, revolucionaria, mujer, comunista

Alzaste la voz enarbolando una roja bandera
que clamaba revolución y animaba a las masas obreras
a luchar por el mundo nuevo que llevabas en tu corazón
forjado a base de lucha, socialismo y revolución

Asesinada y mutilada, tu voz nunca silenciaron
y de la historia tu nombre borraron
porque podrán cortar las flores pero no detendrán a la primavera
compañera, comunista y guerrillera


Mentre buscaven el seu cos pels rius de Berlín ─el cos de Karl Liebknecht va ser llençat a un altre diferent─ un Bertolt Brecht de només 21 anys escrivia
 
“La Rosa roja ara també ha desaparegut. On es troba és desconegut. Perquè ella als pobres la veritat ha dit. Els rics del món l’han extingit” .

En una carta que el 6 de juliol de 1917 escriu a Hans Diefendbach podem llegir al final:

“Només una cosa em fa patir: haver d’aprofitar sola tanta bellesa. Voldria cridar per sobre del mur: us ho prego, presteu atenció a aquest dia sumptuós! No oblideu, encara que esteu enfeinats, encara que travesseu el pati corrents, absorts per les vostres tasques urgents, no us oblideu d’aixecar el cap un instant i fer una ullada a aquests núvols platejats i al tranquil oceà blau en el que neden. Feu atenció a aquest aire ple de la respiració de les darreres flors del til·ler, a l’esclat i l’esplendor d’aquest dia, perquè aquest dia no tornarà mai, mai! Us és donat com una rosa oberta als peus, que espera que l’agafeu, i la pressioneu contra els llavis.

La nit anterior a la seva mort va escriure les que es consideren les darreres paraules conegudes:
“El lideratge ha fallat. Inclús així, el lideratge pot i deu ser regenerat des de les masses. Les masses són l’element decisiu, elles són el pilar sobre el que es construirà la victòria final de la revolució. Les masses van estar a l’altura; elles han convertit aquesta derrota en una de les derrotes històriques que seran l’orgull i la força del socialisme internacional. Y això és pel que la victòria futura sorgirà d’aquesta derrota. L’ordre regna a Berlín! Estúpids sequaços! El vostre ‘ordre’ està construït sobre la sorra. Demà la revolució s’aixecarà vibrant i anunciarà amb la seva fanfàrria, per a terror vostre: Jo vaig ser, sóc i seré!”



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*