realitat

Cada cop que em poso a escoltar Jean Ferrat ─no importa quina cançó─ estic fent un acte de justícia. És el que em va portar a visitar la seva Casa-museu a Antraigues-sur-Volane a l’Ardèche francesa, aprofitant un viatge a la Provença. Diuen que tots els camins porten a Roma... 


I és que la censura franquista, benèvola amb els cantants francesos de caràcter més anarquista ─Léo Ferré (l’únic artista al que Ferrat va demanar el seu autògraf) o Georges Brassens─ no va fer el mateix amb Jean Ferrat, de reconeguda militància comunista.
Ja he dedicat algunes Arrels a recordar la seva figura i els problemes que li va portar el seu comunisme, fins i tot al seu propi país. És interessant contar l’història d’una cançó: À la Une ─on criticava una televisió pública dominada per empreses privades─ va ser la gota que va acabar d’omplir el got que ja havia anat omplint el conjunt de cançons de caire polític: Potemkine, Camarade, Maria i moltes més.

Jean Ferrat escriu: “ El servei públic s’alinea amb les cadenes privades en una carrera per l’Audimat. En 2001, un pas extremadament greu ha estat donar en la privada amb aquests súper ganxos on productes prefabricats són llençats com pots de conserva... Són censats entre les “noves estrelles”. No tinc res contra aquests joves. [...] La cadena de televisió està associada a una multinacional del disc, fins els grans magatzems on es ven  l’essencial de la producció musical. Els recipients afegeixen”Vist en tal emissió de tal cadena” i la promoció aixafa tota la resta. De tot això cal preocupar-se.


A la Una

És una emissió formidable
Sobre els problemes de societat
On els herois i els miserables
Us parlen amb tota llibertat
Són víctimes? Són culpables?

Aquesta nit veieu per començar
Alguns gàngsters temibles
Que fa la sortida dels instituts
Seuran a la vostra taula
A condició d’estar emmascarats
Un testimoni inoblidable
Un gran moment de veritat.

[Tornada]
Aquesta nit, aquesta nit
Després de la roda de la fortuna
Els gàngsters, els gàngsters
Són a la Una.

És una emissió fantàstica
On teniu un paper a jugar
Un paper moral, un paper cívic
Per ajudar-nos a retrobar
Aquells dels que no tenim notícies
Desapareguts volatilitzats
Aquesta nit us llenço una crida
Només vosaltres ens podeu informar
En quins baixos fons la desgraciada
Ha pogut un dia extraviar-se?
Quines maniobres molt dubtoses?
Ha hagut de fer per a lliurar-se?

[Tornada]
Aquesta nit, aquesta nit
Després de la roda de la fortuna
La mà de ma germana, la mà de ma germana
És a la Una.

És una emissió trencadora
Sobre el transfons de la societat
Una fulla de vida sagnant
Que vosaltres no podeu faltar
Un home que ha pagat el seu deute
Vint anys de presó merescuts
Reconstruirà en directe
Quans diners ha tocat?
Prement sobre el gallet
Per assassinar un diputat.

[Tornada]
Aquesta nit, aquesta nit
Després de la roda de la fortuna
Els assassins, els assassins
Són a la Una.

És una gran sèrie
De grans debats televisats
De controvèrsies fabuloses
De cara a cara sense pietat
Entre qui sagna i qui talla
Entre botxins i torturats
Entre un policia corrupte i una puta
Un delator, un denunciat
Entre un “para” i un “fellouze”
Entre un violador i les violades
I després com una apoteosi
Entre SS i deportats.

Aquesta nit, aquesta nit
Després de la roda de la fortuna
Un PAF obscè, un PAF obscè
És a la Una.
La seva actitud dóna fruit i el 12 de setembre de 1991 rep aquesta carta d’Étienne Mougeotte, aleshores vice-president de TF1.










 Però no tot van ser entrebancs. El gran poeta Louis Aragon li escriu l’1 de febrer de 1961 autoritzant-lo a musicar el seu poema J’entends, j’entends.

                        Estimat Senyor,

                              No he oblidat el vostre nom. Us autoritzo completament a reincidir.
Poseu en música el poema que heu triat. Crec que existeix (n’equivoco tot el temps al respecte) una posada en cançó de Philippe Gérard. Però no
            n’estic segur. (...)

                   Amb tota la simpatia per a vos.

                                   Aragon



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*