realitat

"A MÍ NO QUE QUITA EL SUEÑO NI DIOS"

D'aquesta forma es responia el poeta José Hierro quan es plantejava com hauria de vestir-se per l’acte de recepció del Premio Cervantes, l’any 1998. Confessa que el dia següent no va llegir cap notícia sobre el premi, només el tenia preocupat el cas Pinochet.
Ara, quan compliria els 96 anys, el recordem amb una petita part d’una estranya obra Emblemas neurorradiológicos, en la que il·lustra amb breus textos el extraordinaris dibuixos del Dr. Jesús Muñoz. 
Aquí van...




I     LA DIABÓLICA MÁQUINA DE LOS DRS. HOUNSFIELD Y GUILLOTIN

“Es ràpida, eficaz y muy sencilla,
pero al usarla queda ensangrentada
─Hounsfield pensó─ ¿Y si quito la cuchilla
y la convierto en computarizada?
Tomografía axial ¡qué maravilla!
¿Qué ocurrirá si no sirve de nada?
Vengan chips, y circuitos, y resortes”.
Y así nació el scanner. ¡Jo, qué cortes!







III      CIRUJANOS Y TUMORES
           
                   Este es otro cantar: el cirujano,
                   con sacacorchos y con alicates,
                   con navajas, con limas, con la mano,
                   extrae la piedra de los disparates
                   (oligodendrogliomas en cristiano)
                   oculta en el cerebro de los vates.
                   ¿A quién puede extrañarle que se ría
                  el co-autor de la carnicería?




IV       LA LECCIÓN DE ANATOMÍA DE REMBRANDT-TULP

                  Los tiempos cambian, Rembrandt. No es preciso
                  romper el coco: no hay que ser violento.
                  Cójase a un vivo, al que sin previo aviso
                  se le inyecta en las venas un pigmento.
                  El contraste, ni raudo ni remiso,
                  llega hasta el arrabal del pensamiento.
                  (Los voyeurs, observando la pantalla
                  aplauden si el paciente se desmaya).




XV      TUMOR HIPOFISARIO: GRADO 4

                  Se necesitaría pluma de ave
                  ─la de Don Luis de Góngora y Argote─
                  para ser el notario de esta nave,
                  tan llena que recuerda al camarote
                  de los hermanos Marx. Aquí no cabe
                  ni un alfiler. ¡Cima del abarrote!
                  Apretujada, tanta gente junta,
                  parece el metro en las horas punta.


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*