les arrels

les arrels

La columna d'en Miquel Àngel Soria

Articles

LA SABA NECESSÀRIA

diumenge, d’agost 13, 2017
Així com hi ha dies al calendari que un voldria eliminar per sempre, o millor, que no haguessin ─deixeu-me gaudir de l’utopia─ existit mai, hi ha uns altres que els necessitem i que si no haguessin existit els hauríem d’inventar. Entre aquest últims es troba el 26 d’agost de 1914, dia del naixement de Julio Cortázar, saba de les meves Arrels.
Al llarg d’aquests temps fent arrels, he parlat de molts Cortázar: el novel·lista, el poeta, el contista, l’aficionat al jazz, l’home compromès, l’home enamorat,...




És difícil descobrir noves facetes, però les hi ha. Cada relectura de la seva obra és descobrir un nou Cortázar amagat, juganer, buscant cronopios i famas amb els que ballar tregua i catala. I lo bé que ens ho passem!
Penso ara en un d’aquests aspectes més juganers: l’home que, amb els seus amics es dedica a composar palíndroms ─aquelles frases que tenen la mateixa lectura d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra─. A Bestiario (1951) trobem al conte Lejana l’homenatge que ret a l’argentí Juan Filloy que a la seva novel·la ¡Estafen! (1932) publica un elevat nombre de palíndroms; d’allà treu alguns:
Salta Lenin el Atlas
Amigo, no gima
Átale, demoníaco Caín, o me delata
Anás usó tu auto, Susana

Uns quants anys més tard,  a Deshoras (1982), filant encara més prim, trobem un conte, Satarsa, que porta com a epígraf Adán y raza, azar y nada i que comença:

“Cosas así para encontrar el rumbo, como ahora lo de atar a la rata otro palindroma (denominació de Cortázar) pedestre y pegajoso, Lozano ha sido siempre un maniático de esos juegos que no parece ver como tal puesto que todo se le da a la manera de un espejo que miente y al mismo tiempo dice la verdad, le dice la verdad a Lozano porque le muestra su oreja derecha, perol e miente porque Laura y cualquiera que lo mire verá la oreja derecha como la oreja izquierda de Lozano...[...]
            ─Atar a la rata no es más que atar a la rata ─dice Lozano─. No tiene ninguna fuerza porque no te ensenya nada nuevo y porque además nadie puede atar a una rata. Te quedás como al principio, esa es la joda con los palindromas.
            ─Ajá ─dice el pardo Illa.
            ─Pero si lo pensás en plural todo cambia. Atar a las ratas no es lo mismo que atar a la rata.
            ─No parece muy diferente.
            ─Porque ya no vale como palindroma ─dice Lozano─. Nomás que ponerlo en plural y rodo cambia, te nace una cosa nueva, ya no es el espejo o es un espejo diferente que te muestra algo que no conocías.
            ─¿Qué tiene de nuevo?
            ─Tiene que atar a las ratas te da Satarsa la rata.         
            ─¿Satarsa?
            ─Es un nombre, pero todos los nombres aislan y definen. Ahora sabés que hay una rata que se llama Satarsa. Todas tendrán nombre, seguro, pero ahora hay una que se llama Satarsa. [...]”






I Julio Cortázar segueix jugant. Ara són alguns titulars amb l’ordre de les paraules canviat:
La vuelta al día en ochenta mundos (1967)

O, a la maners d’Huidobro, altera l’ordre de les síl·labes:

Los autonautas de la cosmopista (1983).






D’homenatge podria servir el poema de Carmen Jodra, que utilitza un vers de Vicente Huidobro a  Las moras agraces (199)

EL HORIMENTO BAJO EL FIRMAZONTE

─¡Democrad! ¡Libertacia! ¡Puebla el vivo!
¡No dictaremos más admitidores!
Pro lometemos, samas y deñores,
nuestro satierno va a gobisfacerles.

Firmaremos la gaz, no habrá más perra,
zaperán juntos el queón y el lordero,
y quieto promerer y lo promero,
vamos a felicirles muy hacerles.

(Y el horimento bajo el firmazonte,
o el firmazonte bajo el horimento
─ye ca no sé─, brillaba, grona y aro).

─Que se me raiga un cayo si les miento:
fumos soertes, y, mo lás pimportante,
¡blasamos hiempre claro!

Millor i més clar que algunes intervencions de membres del govern.
Gràcies, Julio!



NOEL NICOLA, "EL TROVADOR SIN SUERTE"

dimecres, d’agost 09, 2017

El 7 d’agost de 2005 moria als 58 anys a La Habana un dels tres iniciadors del moviment de la Nueva Trova Cubana. Junt a Silvio Rodríguez i Pablo Milanés apareixia, com ell mateix es va anomenar, “El Trovador sin Suerte”, Noel Nicola.
Ara, quan ja fa 12 anys del seu traspàs, vull recordar-lo i la millor manera que he trobat és reproduint el documental que els seus companys li van dedicar.



Nos Queda su canción



Més articles


Sobre l'autor

Miquel Àngel Sòria

Miquel Àngel Sòria és professor i va ser alcalde de Martorelles. Veure el perfil



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya