Rellegeixo Bertolt Brecht i em trobo aquesta petita
perla: “L’Oest d’Alemanya va restar sota el domini dels grans propietaris
burgesos i. per tant, de les ideologies burgeses. Hi ha ocupadors i empleats, i
els primers tenen total llibertat per a donar o no treball, mentre que els
altres la tenen per prendre’l o no. Nogensmenys, els ocupadors no moren de gana
si no donen treball, mentre que els empleats moren de gana si no prenen
treball.”
KARL MARX
Desde los ojos nobles de león brillando al fondo de tus
barbas
desde la humedad polvorienta de las bibliotecas mal
alumbradas
desde los lácteos brazos de Jenny de Westfalia
desde el remolino de la miseria de los exilios lentos y
fríos
desde las cóleras de aquellas redacciones renanas llenas
de humo
desde la fiebre como un pequeño mundo de luz en las
noches sin fin
le corregiste la renca labor a Dios
tú oh gran culpable de la esperanza
oh responsable entre los responsables
de la felicidad que sigue caminando
Podríem seguir a Roque Dalton afegint que segueix
caminant i que ja porta cent cinquanta anys que es compleixen el 25 de juliol i
també podríem afegir que, malgrat els ímprobes esforços per enterrar-lo, “El
Capital” segueix més viu encara, que no està arraconat a les llibreries ans,
més aviat, llueix als aparadors.
Tot i això de la gran dificultat de la seva lectura, que
ningú amaga i que ha estat causa de l’aparició de manuals per a facilitar-la.
Potser el més conegut és el de Louis Althusser Para leer El Capital.
Però com la meva idea no és una altra que fer memòria, no
entraré a analitzar els diferents manuals que, en la seva majoria, eviten
passos previs necessaris ─com és l’enviar-te cap al capítol 5è─ sense tenir en
compte que els conceptes apareguts a l’inici són fonamentals per entendre el
conjunt. Em limitaré a donar com a bons els consells de Wolfgang Fritz Haug a Introducción a la lectura de “El Capital”.
Potser val la pena fer un viatge al passat, a l’any 1867,
i fer costat al esforços d’Engels ─els set articles que va publicar─ per donar
a conèixer l’obra de Marx. “...és plaent trobar-se amb un llibre com aquest que
comentem, en que l’autor compara amb indignació aquesta economia aigualida ara
en voga i que ell, molt encertadament, anomena “economia vulgar”, amb els que
van ser els seus precursors clàssics, fins Ricardo i Sismondi, i adopta també
davant d’aquests una actitud crítica, però procurant no desviar-se mai d’una
línia de rigorosa investigació crítica.”
Friedrich Engels, Die
Zukunft (“El Porvenir”), Berlin, nº 254, 30 d’ctubre de 1867.
“Marx és actual perquè seguim vivint no només en una
societat de classes, sinó en una societat en la que el capitalisme es manté com
a mode de producció o de reproducció social dominant, encara que en
configuracions concretes que Marx no va conèixer.”
(Manuel Gusmão)
