realitat
Quan els usamericans van bombardejar Hirosima i Nagasaki no havien descobert res de nou. Sí ho havien fet en una escala molt més gran. Però el bombardeig indiscriminat amb l’intenció d’atemorir la població i arribar a una rendició més ràpida ja ho havien provat els alemanys a Gernika i els italians a Barcelona.

El 26 d’abril de 1937, ara fa 80 anys, els 33 bombarders de la Legió Còndor de la Lutwaffe, deixaven caure sobre la població de Gernika, un dia de mercat, a més a més dels explosius destructius i les bombes antipersonals, 2.500 bombes incendiàries. Aquestes, plenes d’alumini i òxid de ferro, poden elevar la temperatura fins els 2700º C.
Parlo de la intencionalitat clara, doncs ni les tropes basques acampades als voltants de la ciutat ni objectius estratègics com el pont o la fàbrica de pistoles Astra, no van ser objectiu de l’atac.
En una població d’uns 5.000 habitants, més de 1.600 van ser el morts i a prop de 1.000 els ferits. La ciutat símbol de les llibertats del poble basc era absolutament arrasada. Tres dies més tard, el 29 d’abril, les tropes franquistes, comandades pel general Mola, entraven a Gernika pel pont que les bombes “havien respectat”.

Des del primer moment ─no crec que sigui com a conseqüència de la barbàrie─, Franco va culpar al president Aguirre de “l’autodestrucció”.



Però, encara més patètica és la posició de l’extrema dreta espanyola que, el 29 d’abril de 2012 publicava en un òrgan “democràtic” com Libertad digital Las seis mentiras sobre el bombardeo de Guernica. Una aproximació a l’historiografia moderna perpetrada per Jesús Salas Larrazábal:
1.      Guernica sí tenia interés militar. Era un nudo de comunicaciones y tenía fábricas de armas y cuarteles.
2.      No pudo durar más de tres horas ininterrumpidas. Los aparatos germanos de la época no tenían tanta autonomía de vuelo.
3.      No hubo ametrallamiento de civiles. Lo compacto del núcleo urbano lo impedía.
4.      No hubo tres mil víctimas. La cifra difícilmente alcanzaría los 200 fallecimientos.
5.      El mercado había terminado horas antes del ataque. Además, el recinto no fue bombardeado.
     
    

6.      Hemingway, Orwell y Dos Passos tergiversaron los hechos. La destrucción solo afectó al 14% del total.


César Vallejo, a España, aparta de mí este cáliz escriu:

       De aquí, desde este punto,
desde el punto de esta línea rectilínea.
desde el bien al que fluye el bien satánico,
se ve la gran batalla de Guernica.
¡Lid a priori, fuera de la cuenta,
lid en paz, lid de las almas débiles
contra los cuerpos débiles, lid en que el niño pega,
sin que le diga nadie, bajo su atroz diptongo
y bajo su habilísimo pañal,
y en que el enfermo pega con su mal, con su pastilla y su hijo
y en que el anciano pega duro
con sus canas, sus siglos y su palo
y en que pega el presbítero con dios!
¡Lid de Guernica en honor
del toro y su animal pálido: el hombre!

       ¡De aquí, como repito,
desde este punto de vista
se ve perfectamente a los defensores de Guernica,
a los débiles, a los ofendidos,
elevarse, crecer, llenar de poderosos débiles el mundo!



I Picasso immortalitza el martiri. I els seus companys ─entre ells Aragon, Larrea, Éluard─ participen en el moment de posar-li un nom al quadre. Paul Éluard ja havia escrit La victòria de Guernica.

I
Bell món de misèries
De la nit i els camps

II

Rostres benignes en flames rostres benignes al fons
Que rebutgen la nit les injúries i els cops

III

Rostres benignes per a tot
Heus aquí el buit que els fixa
Sa mort servirà d’exemple

IV

La mort cor enderrocat

V

Ells els hi faran pagar el pa
El cel la terra l’aigua el somni
I la misèria
De la vostra vida

VI

Ells van dir desitjar la benigna intel·ligència
Ells van restringir els forts van jutjar els bojos
Van practicar la caritat dividien un centau en dos
Ells saludaven els cadàvers
Ells malbarataven amistat

VII

Ells persisteixen ells s’excedeixen ells no són del nostre món

VIII

Les dones els nens tenen el mateix tresor
De fulles verdes de primavera i de llet pura
Intacte
Als seus ulls nets

IX

Les dones els nens tenen el mateix tresor
Als ulls
Els homes ho defensen com poden

X

Les dones els nens tenen les mateixes roses roges
Als ulls
Cadascú mostra la seva sang

XI

La por i el coratge de viure de morir
La mort tant difícil i tant fàcil

XII

Homes per els quals aquest tresor va ser cantat
Homes per el quals aquest tresor va ser arruïnat

XIII

Homes reals pels quals la desesperança
Alimenta el foc devorador de l’esperança
Obrim junts l’últim botó de l’avenir

XIV

Pàries la mort la terra i l’horror
Dels nostres enemics té el color
Monòton de la nostra nit
Nosaltres tindrem raó



Si se pudiera rescatar
un solo retrato del Siglo Veinte
sería "Guernica".

No se divisan los aviones
no se ve caer las bombas
ni se escucha el estruendo de los bombardeos;
pero el dolor crece como una ola
y el hombre que yace con la espada rota
y la madre con el hijo muerto entre los brazos
nos recuerdan que desde hace milenios
han pretendido apagar con fuego
la sed del pueblo.

                                 Fernando Lamberg (Xile,1928 - Caracas, 2011)

“Guernica”

Aquí estoy
frente a ti Tibidabo
hablando viendo
la tierra que me faltaba para escribir  «mi patria es también europa y poderosa»
asomo el torso y se me dora
paso sorbiendo roma olivo entro
por el Arc de Bará
de repente remonto todo transido el hondo
Ebro
a brazazos retorno arribo a ti
Vizcaya
árbol que llevo y amo desde la raíz
y un día fue arruinado bajo el cielo
Ved aquí las señales
esparcid los vestigios
el grito la ira
gimiente
con el barabay
el toro cabreado directamente oíd
ira escarnio ni dios
oh nunca nunca
oh quiero quiero que no se traspapelen
el cuello bajo la piedra
la leche en pleno rostro el dedo
de este niño
oh nunca ved aquí
la luz equilibrando el árbol
de la vida.
Blas de Otero
De: “En castellano” – 1951-1959








  




Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya