realitat

Jaques Prévert, més que un poeta

Jacques Prévert, nascut el 4 de febrer de 1902, és molt conegut com a poeta. Recordo a Paroles:

LES FAMÍLIES REIALS

Lluís I
Lluís II
Lluís III
Lluís IV
Lluís V
Lluís VI
Lluís VII
Lluís VIII
Lluís IX
Lluís X (anomenat el Tossut)
Lluís XI
Lluís XII
Lluís XIII
Lluís XIV
Lluís XV
Lluís XVI
Lluís XVIII
I ningú més res més...
Quina classe de gent és aquesta
que no són capaços
de comptar fins a vint?



Més tard descobriria poemes escrits l’any 1933, coincidint amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler. D’ells:

TREBALLADORS, ATENCIÓ

Treballadors, atenció
La vostra vida és vostra
No us la deixeu prendre
Socialistes
Sense partit
Comunistes
La mà que aguanta l’eina s’ajunta a la mà
Que aguanta l’eina
Treballadors atenció
Demà sabrem sobre qui tirarem
Les màquines de matar, les prendrem
Sabíem la fabricació
Farem que funcionin bé
I aquells que escupen tricolor a l’aire
La seva pròpia sang els torna a caure al nas
Hi haurà morts
Però la nova vida podrà començar
Aleshores els homes podran viure
Aleshores els petits podran divertir-se
Vosaltres no impedireu a la terra girar
Vosaltres no impedireu a la bandera roja onejar...

L’ADVENIMENT DE HITLER (fragment)

[...]
El burgés plora llàgrimes i cruix les dents
Es torna cada cop més roí
Com aquest gran home mitològic
Que només era sensible al taló
El burgés només és sensible als diners
Inclús quan toca el violí
Mataria a tot el món per guardar la seva casa
Però no pot matar-se ell mateix
És precís que creguin que és bo
Aleshores busca un home
Com Diògenes
Aleshores troba un home al fons d’un vell pot de pintura
Hitler...
Hitler... Hitler...
L’home de palla per encendre el foc
El matador. El provocador
Es presenta a l’inici el monstre en llibertat
Se’l presenta als obrers
“És un amic quasi un germà. Un antic pintor de cases”
El mal menor!
[...]

i potser molt més que com a poeta, fora de França, és conegut com l’autor d’algunes lletres de cançons com Les feuilles mortes:

“Oh! Voldria tant que recordessis
els dies feliços en que érem amics
En aquell temps la vida era més bella
i el sol més brillant que avui.
Les fulles mortes s’amunteguen a palades,
veus, no ho he oblidat...
[...]
És una cançó que ens fa semblants
Tu m’estimaves i jo t’estimava
Vivíem els dos junts
Tu que m’estimaves, jo que t’estimava
Però la vida separa els que s’estimen
a poc a poc, sense fer soroll
I el mar esborra a l’arena
els passos dels amants separats.”



Però tot això, en un personatge immers en l’art i els artistes, no és suficient.

Ens desplacem a la Costa Blava, a Saint-Paul de Vence i el trobem a La Colombe d’Or on Paul Roux, el propietari, rep els artistes que han buscat el sol de la Mediterrànea. Entre ells, i sobretot, Pablo Picasso. Tots tres són amics. El contagi no es fa esperar: “Quan no se sap dibuixar, es poden fer imatges amb la cola i les tisores” i Prévert posa en pràctica la seva frase. I decora el local amb una bona quantitat de “collages”. Això sí, poètics.







Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*