realitat
2014 és un any de centenaris: els argentins Julio Cortázar, Adolfo Bioy Casares; els mexicans Octavio Paz, José Revueltas, Efraín Huerta; el cubà Onelio Jorge Cardoso, la francesa Marguerite Duras, ,… i també el xilè Nicanor Parra. De tots ells, l'únic viu encara. Tots els artistes tenen dues dades de naixement. Una, exacta, la que consta al Registre Civil i una altra, difícil de fixar, que coincideix amb la concreció de la seva vocació. Com a solució salomònica, ens queda la que consta a la primera publicació editada en forma de llibre, perquè és de general coneixement que hi ha una obra prèvia dispersa en diverses publicacions. De la mateixa manera, i seguint aquesta argumentació, podríem dir que les dades del seu traspàs són dues, excepte en els casos en els quals ambdues coincideixen, ja sigui accidentalment (penso en el poeta Victoriano Crémer o en l'arquitecte Óscar Niemeyer), ja sigui voluntària (penso en el peruà José María Arguedas). El cas de Nicanor Parra no és diferent a la norma general. Va néixer el 5 de setembre de l'any 1914. Però no trobem res publicat fins l'any 1937, quan apareix Cancionero sin nombre, llibre amb el que havia guanyat un premi. El llibre, més nombrosos poemes publicats a diferents medis, fa que aparegui a dues antologies de Tomás Lago: 8 nuevos poetas chilenos (1939) i Tres poetas chilenos (1942). Tenint en compte que l'autor ha deixat de banda aquest primer llibre de joventut, podem considerar com a la seva primera publicació l'edició de Poemas y antipoemas (1954). I ara he de fer un petit esforç per no assenyalar tendències polítiques de l'autor. M'agrada la poesia i, a les meves arrels es troben Blas de Otero, Hikmet, Celaya, Neruda i tants d'altres que, només anomenant aquests, l'oblit del altres es converteix en irreparable. Però la família tira... Defensa de Violeta Parra (...) Violeta Parra Esto es lo que quería decirte Continúa tejiendo tus alambres Tus ponchos araucanos Tus cantaritos de Quinchamalí Continúa puliendo noche y día Tus toromiros de madera sagrada Sin aflicción sin lágrimas inútiles O si quieres con lágrimas ardientes Y recuerda que eres Un corderillo disfrazado de lobo. Un fragment de diàleg l'any 1983: -Defina a Violeta Parra. ─Cantora clandestina no la dejan cantar en su propio país -Por algo será... ─Porque suele decir algunas verdades. Alguns "Chistes para desorientar a la policía poesía."(1983) A ver a ver Tú que eres tan diablito ven para acá ¿hay o no hay libertad de expresión en este país? ─Hay ─Ay ─Aaay! Piececitos de niño azulosos de frío cómo os ven y no os cubren ¡Marx mío! ¡Retirémonos majestad! hasta las putas saben retirarse a tiempo ¿Hasta cuándo señor hasta cuándo? ¿Siempre se ha de sentir lo que se dice? ¿Nunca se ha de decir lo que se siente? A los Ecopoemas (1983) ¿la pipa de la paz? explíqueme primero cómo mataron a Manuel Rodríguez! ─Los izquierdistas no lo quieren mucho ─Menos me tragan los sres. momios la cucaracha la cucaracha ya no puede caminar x que le falta x que no tiene el apoyo popular A Hojas de parra (1985) EL PRINCIPIO DE ARQUÍMEDES Un rey un viaje cae a un pozo profundo nadie tiene la menor idea de cómo salvarlo hasta que un paje llamado Arquímedes recomienda comunicar el abismo con una laguna de la vecindad y el rey subió con el nivel del agua I ara que els més decidits han arribat fins aquí... Segons Niall Binns, el seu principal estudiós, per què s'ha de llegir-lo? Ens dóna, entre d'altres, aquestes raons: És la figura més important en la història de la literatura hispanoamericana contemporània. És l'últim avantguardista de la llengua. Per l'urgència vital subjacent a les seves recerques formals. A la seva obra les inquietuds contemporànies de la ciència i la literatura es fonen. És un gran poeta polític que mai s'ha deixat caure en el dogmatisme. Un dels primers poetes ecologistes de la llengua. Ha tornat a dignificar el paper de l'humor en la poesia. És un autèntic poeta popular. És un dels grans poetes visuals de la llengua. I sobretot, perquè la seva lectura no em deixa tranquil. Em provoca un cúmul de sensacions contradictòries que em mantenen despert i amatent.


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya