Quan la música deixa de sonar
dilluns, de setembre 15, 2014
El problema més difícil de resoldre, quan escrius de les teves arrels, és el de la durada de les mateixes. La seva resistència. La seva longevitat. Per això, algú molt proper m'ha comentat en més d'una ocasió que sempre escric ─o gairebé sempre─ dels morts. I és certperquè crec que ja ho he comentat anteriorment ─deu fer força temps─ que els vius encara tenen la capacitat de fer-se sentir, escoltar. És un cop morts que es comencen a esvair, a entrar en un món cruel que va perdent la memòria. O millor dit, els va oblidant. I així descobreixo que era de la memòria del que estava parlant. És una forma de donar nova presència, activitat, a aquelles arrels que han deixat de fer la seva funció perquè altres, de més joves, més fortes, les han anat substituint. Més informació »
