realitat
Moltes vegades la historia la popularitza l'art. També és cert que en algunes ocasions aquesta història ens arriba, per la mateixa condició de l'art, endolcida, adequada a alguns interessos. Però, al fons, la línia argumental es manté fidel.

El 14 de juny de 1905 ─el 26 de juny al calendari gregorià─, en plena efervescència revolucionària a Rússia, es produeix un fet que, ampliat en la seva transcendència, ens arriba com a conseqüència de l'estrena d'una pel·lícula el 24 de desembre de 1925. Aquesta és la coneguda El cuirassat Potemkine, de Sergueï Mikhàilovitx Eisenstein. El fet succeït 20 anys abans és el motí de la tripulació al negar-se a menjar un borstch cuinat amb una carn en mal estat que el metge certifica com a comestible. Eisenstein novel·la els fets, però el que sí sembla ser real, és la presència entre la tripulació d'una cèl·lula comunista ─el cap de la qual és el segon contramestre torpediner, Afanassi Matuxenko, a la foto─ que convencerà al conjunt de la tripulació per desobeir l'ordre que es considera injusta.

La història posa en un primer pla la rigidesa de la marina russa amb una disciplina fèrria que representa el segon de bord, el capità de fragata Guiliarovski front el caràcter bonàs del comandant Ievgueni Golikov. Els que no han vist la pel·lícula, ara tenen una bona oportunitat per visionar-la. Els que ja la coneixen veuran en la lletra de la cançó Potemkine de Georges Coulonges, que canta Jean Ferrat, una bona ocasió de reconèixer moments de la pel·lícula.

Em tindreu rancúnia si us recordo un món
Que canta dintre meu amb la remor de l'oceà
Em tindreu rancúnia si la revolta brama
En aquest nom que dic al vent dels quatre vents.
Ma memòria canta en sordina

Potemkine

Eren mariners durs i disciplinats
Eren mariners eren guerrers
I el cor d'un marí al vent lliure és cisella
Eren mariners en una gran cuirassat
Sobre les onades t'imagino

Potemkine

Em tindreu rancúnia si us recordo un món
En el qual qui tingui fam serà afusellat
El crim es prepara i la mar es profunda
Que davant els amotinats munten els fusellers
És món germà al que assassinen

Potemkine

Mon germà, mon amic, el meu fill, mon camarada
No dispararàs sobre el que pateix i es queixa
Mon germà, mon amic, t'anomeno el nostre batlle
Mariner no disparis a una altre mariner
Van girar els seus fusells

Potemkine

Em tindreu rancúnia si us recordo un món
On es castiga així al que vol matar
Em tindreu rancúnia si us recordo un món
On no sempre s'està del costat del més fort
Aquesta nit estimo la marina
Potemkine.

Aquesta cançó va ser desprogramada de l'emisió Àge tendre et tête de bois de l'ORTF, l'any 1965. La censura de la República francesa la va trobar massa realista. I això que no feia al·lusió a l'entrada del cuirassat al port d'Odessa, acompanyat pel torpediner nº 267, el seu escorta també afegit al motí, enarborant la bandera roja.

Lenin va escriure que el motí del Potemkine va ser de gran importància, ja que va ser el primer intent de crear l'embrió d'una armada revolucionària, des del moment que una part important de l'armada tzarista es va posar al costat dels revolucionaris.

Lenin va anomenar el Potemkine "territori invençut de la Revolució".


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*