realitat

Jo em dic Erik Satie, com tot el món

El 17 de maig de 1866 naixia a Honfleur (Normandie) Eric AlfredLeslie Satie més conegut com Erik Satie i que, amb el pas dels anysarribaria a presentar-se com a membre del "Soviet d'Arcueil". Satie,socialista des dels inicis, s'afiliaria l'any 1921 al nou PartitComunista Francès que havia sorgit, com a SFIC (Section française del'International communiste) , l'any anterior, del Congrés de la SFIO(Section française de l'International ouvrière) a Tours.

Aquí s'aprecien les dues característiques que vull destacar del famósmúsic: el seu compromís polític ─a la seu del PCF a Venissieux hi hauna sala Erik Satie─ i el seu sentit de l'humor ─va fer un disseny perun bust seu en el que posaria: He vingut al món massa jove en un tempsmassa vell. La seva música, per aquell que no ha tingut encara la sortde conèixer-la, us la deixo perquè investigueu i l'escolteu. Aquí usproporciono dues pistes d'aquesta música tan universal i moderna.Escolteu Trois Gymnopédies, de Blood, Sweet & Tears i La flor deEstambul, de Javier Ruibal. En alguna ocasió he sentit Gnossienne coma música de fons d'algun capítol de sèrie policíaca de TV. O lesGymnopédies com a fons d'alguna de les profundes meditacions del GranWyoming o algun capítol de Poirot.

El famós compositor John Cage va dir: No es tracta de saber si Satieés acceptable: és indispensable. Ens ha alliberat de la dictadura deBeethoven.


Satie, un home amb la rialla a la cara, s'ho devia passar de mort al'hora de titular les seves composicions: Peces en forma de pera,Apreciacions desagradables, Veritables preludis tous (per a un gos),Aires per sortir corrents, Danses raquítiques, Coral inapetent, Dansesdefectuoses, Peces fredes, Penúltims pensaments,... junt a algunstítols no utilitzats: Cadafals adormits, Dansa per un enterrament,Positures soporífiques, entre d'altres. Aquest costum seu va ser motiudel rebuig d'alguns músics a interpretar-les en concerts. I també dela marginació de molts crítics.

Però tot això no va ser obstacle per a que fos el centre d'atenció depersonatges de l'època.
Algunes cites.

Blaise Cendrars: La música de Satie és una de les set meravelles delmón modern; no se la deu escoltar agafant-se el cap entre les mans.
Igor Stravinsky: A la música francesa no hi ha més que Bizet, Chabrier i Satie.
Jean Cocteau: Ens ha alliberat de la dictadura de Wagner.
Maurice Ravel: Un precursor malapte i genial.
Jean Roy: En alguns trets, Satie i Charlot s'assemblen.

En aquesta darrera cita hi ha concentrada la imatge que Satie dóna,caminant entre còmic i solemne per París, a molts dels seusconciutadans: Ací va Charlot! I ell, com deia més amunt, somreia.

Sempre somreia, com ho devia fer a la seva habitació quan es posava acomposar i defugia de les típiques indicacions en italià: allegromolto, andante con fuoco,... que convertia en: "Toqui amb la màesquerra aquestes notes, amb la dreta les següents, i les queresten...amb el nas!", "Obri el cap", "Toqui aquestes notes ambl'últim racó del seu pensament" o "Conservar el cap fred".

Satie era un trapella. Abans que sorgís la música Muzac, aquesta queens fa córrer o aturar-nos mentre estem comprant als supermercats,depenent dels interessos de l'empresa; abans deia, Satie composa laMúsica de moblament, una música que ha se sonar sense que l'oient noadopti cap actitud ─devoció, capteniment─ de les que s'esperenhabitualment; la música ha de ser com un moble, part de l'estança perla que les persones es mouen sense reparar que estan en un concert.

És molt coneguda l'anècdota de la reacció d'Erik Satie a l'esclatd'una crisi ministerial. Ràpidament escrivia al Cap de l'Estatproposant els seus serveis per a solucionar-la, oferint-se a laformació d'un nou govern, escollint els ministres entre els seus veïnsd'Arcueil, sense haver-los consultat per a res.
O quan, en una elecció presidencial, decidí presentar la candidaturad'un amic, creant un comitè de suport del qual ell era el president iel patró de la taverna propera, el suplent. Va imprimir cartesconvocant a la primera reunió que va enviar a alguns parlamentaris"només a alguns, deia, perquè molts d'aquests senyors sóninsignificants i perquè, d'altra banda, no tindrien prou cadires". Nova acudir ningú i al minut aixecava la sessió declarant quecorresponia als absents fer-se càrrec de les consumicions. "Sense aixòseria massa fàcil. No voldreu de cap manera que se'n surtin així".

Cap al 1921 demana notícies sobre una vella militant socialista, Mme.Ménard-Dorian, al seu net: "I la vostra àvia? Sempre entre els rectorsde la parròquia?"

Per aquelles dades, un dels vells amics socialistes el convida a beureamb la seva colla. Satie li respon: "M'excusarà, benvolgut amic, peròun vell bolxevic com jo no pot ser dels vostres".
Els 148 anys del seu naixement no és una mala data per recordar-lo.


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*