realitat

ELS TRES MOSQUETERS N'EREN DOS

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA


El 5 de novembre del 1986 moria Pere Ardiaca, "un home de cara
ferrenya però que traslluïa una gran noblesa i escalf humà" com el
veia Antoni Tàpies.

El 31 d'octubre del 2004 ens deixava Roman, "l'home que va organitzar
el PSUC" segons titula Pere Meroño. L'home que va organitzar-nos amb
el seu posat de viatjant de comerç, arribant a tots els racons de
Catalunya per reunir-nos en llocs que, en la distància, te n'adones
que no eren tan segurs com ens semblaven.

Del Pere he escrit en diverses ocasions, no així del Roman. Ja és hora
de dedicar-li un espai per recordar l'amistat amb la que em va
honorar. Pensant en ell, remirant antigues fotos, patint per la seva
escriptura tremolosa dels últims anys, trobo una cita adient. François
Mauriac va escriure: "La mort no ens roba els éssers estimats. Ben al
contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record. La vida
sí que ens els roba moltes vegades i definitivament".

El número 35 de Nous horitzons, que oficialment es seguia editant a
Mèxic, anunciava la seva propera legalització. Sortíem de les tenebres
─encara érem al juny del 1977─ i podíem llegir alguns articles amb
regust de clandestinitat.

Roman publicava la seva intervenció en una reunió de militants
comunistes de les grans empreses de Catalunya del 22 de maig del 1977.

"Ja fa molts anys que venim remarcant la importància del treball dels
comunistes a les grans empreses. Això ve motivat, per la
transcendència que té per a la classe treballadora la lluita per les
seves reivindicacions i el paper que han de jugar les grans
concentracions obreres en la lluita per acabar amb l'explotació
capitalista, per la seva influència no solament entre la massa dels
treballadors en general, sinó també entre els obrers de la petita i
mitjana empresa i entre les capes més populars de la població".

Roman escrivia amb l'acció; la seva literatura es troba repartida
entre la munió de petits paperets on hi ha les idees expressades en
les reunions; els seus escrits els redacta el col·lectiu, ell no és
sinó l'escriba que deixa constància del que es pensa al seu voltant.

Acaba l'article al que he fet esment:

"Companys, he pretès de plantejar-vos alguns problemes. Sé que n'hi ha
d'altres que també ens preocupen. Només desitjo que la meva
introducció pugui ser útil per a la nostra discussió".


Aquest any, també com tots els anteriors, seguiu estant molt presents.
La lluita continua!


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya