realitat

MOREN ELS DICTADORS ; ELS POETES PERVIUEN

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Els poetes, en una quantitat gens menyspreable, viuen en una societat, amb la societat, participant dels seus problemes i dels seus moments de satisfacció. Aquest grup del que escric no és capaç de mantenir-se al marge i Mario Benedetti el retratava perfectament  quan escrivia sobre el seu propi compromís: " de manera que / como parece que no tengo remedio / y estoy definitivamente perdido / para la fructuosa neutralidad / lo más probable es que siga escribiendo / cuentos no neutrales / y poemas y ensayos y canciones y novelas / no neutrales / pero advierto que será así / aunque no traten de torturas y cárceles / u otros tópicos que al parecer / resultan insoportables a los neutros // será así aunque traten de mariposas y nubes / y duendes y pescaditos."

  Gabriel Celaya deia que la poesia era un arma carregada de futur i afegia: "maldigo la poesía concebida como un lujo / cultural por los neutrales / que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. / Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse."

En la mateixa línia, el guatemaltec Otto René González deixava unes línies inoblidables: "Intelectuales apolíticos / de mi dulce país, / no podréis responder nada. // Os devorará un buitre de silencio / las entrañas. / Os roerá el alma / vuestra propia miseria. / Y callaréis, /        avergonzados de vosotros."

 

En aquesta mostra, necessàriament breu, crec que podem incloure el poeta iraquià Abd al-Wahhab al-Bayati, del que el dia 3 es compliran els 14 anys de la seva mort a Damasc. Serveixi aquesta nota per introduir-lo a casa dels que no havien sentit parlar mai d'ell i per recordar-lo aquells que el temps l'havia enviat al calaix ─massa ple, sovint─ dels oblits.

Al-Bayati, home d'esquerres, radicalment agnòstic i laic, té un discurs incòmode que de cap manera pot complaure al Príncep i d'aquí que, per evitar les represàlies, hagi de viure llargues temporades a l'exili.

 

IV

"Davant l'opressió s'aixequen les mans

una darrere l'altra.

Però arreu les retallen,

una darrere l'altra,

els sabres del sultà.

 

VI

"En tot temps hi ha lladres que roben

la revolució als pobres.

 

VII

Quan Emiliano Zapata, per exemple.

I altres noms que al diccionari

dels sants màrtirs per centenars es compten."

                                               Lectura del Llibre de Tawasín de al-Hallach

 

No oblida els poetes iraquians que han fet sentir la seva veu contra les injustícies que es cometen al seu país. Això escriu de al-Yawahiri, poeta del que és possible que no hagi un àrab que no conegui algun poema seu:

 

 

"La teva poesia era aliment i aigua al nostre Iraq empresonat des de mil·lenis.

Els tirans es varen alternar en exiliar-lo entre el desconegut demà i l'ahir.

Es varen desplomar  i es van devorar i era un senyal de mal auguri.

Potser han abandonat Iraq els seus enamorats i es van entristir les praderies d'alegria?"

                                                        A al-Yawahiri que va abandonar en el seu aniversari

 

 De la seva estada a España, en aquells exilis, va treure una gran estimació per Garcia Lorca, Machado, Alberti o Picasso.

 

(...)

Ens aturàrem sota el fanal

i veiérem el foc dels poetes espanyols exiliats,

morts: Lorca, Machado.

Veiérem l'àrab que venia de Toledo, mon setè

avi, arrossegat en son abric de cuir a la mort

o al desterrament.

Et cridí: Alberti!

I respongué la poesia,

mentre el darrer nen del desterrament plora

per la pàtria mare,

plora per Madrid.

(...)

                                          A Rafael Alberti, (Lluna de Shiraz) 21.8.1974

 

Però també una gran aversió a Dalí per la seva complicitat amb el règim feixista.

 

I

"Al final contemplo el regne de l'espiga als llibres dels poetes feixistes, a les enciclopèdies de la policia secreta: un regne nu i saquejat, on són executats els poetes, del que en són desterrats els savis.

Ballant a sobre de les tombes dels exiliats morts, Salvador Dalí li buida els ulls amb el seu pinzell: amb plomes de cua de corb pinta un general de cartó que el vent arrossega al femer de la història. La mort paga el seu deute de terror i després de pondre's el sol de les èpoques de fe, després de la fi de les revolucions, despulla de les seves màscares a l'art nihilista que puja de l'humus de les faules feixistes."

 

VIII

A la fi veig el regne de l'espiga després de la mort, amb un poble rebullint a les seves entranyes com un eixam d'abelles.

I per a liquidar l'herència del crim, Gernika s'aixeca també de les seves runes."

 

Abd al-Wahhab al-Bayati és el poeta de la paradoxa. La finalitat de la seva poesia és evitar la desarabització que, la manipulació per part d'occident, intenta fer del món àrab.

Però al mateix temps és el poeta que universalitza el seu missatge i el pot fer caminar a la vora d'un altre poeta universal: Rafael Alberti. La positura humana heterodoxa, rebel, revolucionària, s'acompanya de l'amor i de la tensió del verb poètic.

Essent un poeta popular, no permet que el seu llenguatge rebaixi el nivell, el que succeeix ocasionalment en l'art popular. En el poema "La agonia d'Abi Tamman", un oïdor pregunta: "per què no dius el que s'entengui?", la resposta immediata és: " per què no entens el que es diu?" com una forma, per a mi, de no caure en el parany d'aquells que no tenen cap tipus d'interès en esforçar-se.

 

I la mort d'al-Bayati és només una gota en la pèrdua de tota la cultura iraquiana, obra dels ianquis. Algú ha escrit que ha tornat a l'Edat de Pedra. ¿Que quedarà de l'aforisme: "Els llibres s'escriuen a El Caire, s'editen al Líban i es llegeixen a Bagdad"?  


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*