Hi ha situacions històriques que semblen repetir-se en el temps i en diferents països. Reflexiono ara sobre la nostra transició ─Santa Transició per alguns─ que va deixar intactes les pitjors institucions del país (les forces repressives, entre elles) i la transició de la República Sud-africana, des de l'apartheid fins el govern de l'enemic públic número 1, Nelson Mandela.
Nosaltres ja hem tingut experiències d'aquesta impunitat; ara les han tingut a Sud-Àfrica. La policia carregant indiscriminadament contra els treballadors de la mina Marikana. 34 morts i 78 ferits. Els treballadors, en vaga pel seu salari, diu la premsa que estaven armats d'arma blanca i barres de ferro. No puc deixar de pensar en Montejurra i Vitoria /Gasteiz.
Fins aquí la reflexió.
El 16 de juny de 1976, la policia sud-africana carregava contra els estudiants que es manifestaven a Soweto, un barri de Johannesburg. El resultat immediat: 12 estudiants de secundària morts. L'esclat contra la barbàrie deixava, en els enfrontaments posteriors, una xifra de 600 morts. La causa: el decret que imposava l'afrikaans com a llengua obligatòria a les escoles negres.
Els esdeveniments recordaven la matança de Sharpeville, el 21 de març de 1960. Homes, dones, nens negres, protestant pacíficament per la llei de passis. 69 morts i 179 ferits, alguns amb tres a l'esquena perquè ja fugien. I l'expressió dels treballadors negres: "Aquesta és Sud-Àfrica. Amapoyisa yi'zinja (els policies són gossos)".
Soweto és l'esclat. I a prop comença a haver aliats. L'Àfrica colonial portuguesa esperava la revolució dels clavells. El FRELIMO, a Moçambic, expressa la desaparició de la frontera pels lluitadors del MK (Comand Regional de Natal de Umkhonto weSizwe ─Llança de la Nació en llengües zulú i xhosa─), braç armat de l'ANC. L'MPLA, a Angola, es converteix en un fidel aliat. Mentre, Nelson Mandela segueix en presó. No serà alliberat fins el febrer de1990.
Aquests anys de dura lluita clandestina, d'exili, de funcionament del Partit Comunista, del Congrés Nacional Africà (ANC) i del seu braç armat és millor deixar que els expliqui un dels principals protagonistes: Ronnie Kasrils. I això és el que ha fet amb la publicació de l'interessantíssim "Armado y peligroso", Txalaparta, setembre 2012.
Així comença: "'LA POLICIA CRIDA AL POBLE a brindar ajuda per a localitzar al senyor Ronnie Kasrils i altres tres membres del Congrés Nacional Africà i el Partit Comunista de Sud-Àfrica' (...) Kasrils i els seus acompanyants estan armats i són extremadament perillosos.
Si anava armat, era només per a protegir-me i qui em considerava perillós era un govern que havia practicat l'apartheid durant més de 40 anys. Per a mi era un honor. Era novembre de 1990 i no era la primera vegada en la meva vida que la policia de seguretat de Sud-Àfrica havia posat cartells de 'Es busca' intentant capturar-me".
"Als pocs dies de la matança de Soweto, esclataven bombes de propaganda per tot el país difonen el missatge escrit per David Rabkin en honor als màrtirs i exhortant al nostre poble a l'acció. Declarava: 'Vorster i els seus assassins no han aprés res des de Sharpeville. Un cop més Vorster ha instat els seus homicides a matar persones innocents en nom de la preservació de 'l'ordre públic'[...] Manifestat contra el brutal assassinat dels nostres fills.[...] Demostra la teva oposició a l'Estat d'apartheid i a la matança del nostre poble".
I Soweto segueix sempre present. Ho està quan, en l'enterrament del que havia estat president del PC Sudafricà, Joe Slovo, ─el febrer de 1995─ a les paraules de la seva vídua recordant la seva passió "pel vi, les dones i la cançó", Ronnie Kasrils deixa constància del "bramul ronc, d'aprovació, dels pobres de Soweto, dempeus en atapeïdes fileres el més a prop possible de la tomba. La resposta es va destacar com un moment de pura expressió brechtiana".
BRASES DE SOWETO
A.N.C. Kumalo (pseudònim de Ronnie Kasrils)
Afora del gresol
Exèrcit guerrer del nou temps
Menyspreant gas, porres, bales
Desafiant segles d'esclavitud
Avançant sense por als vehicles blindats
Colpejant el metall amb punys tancats
Guerrer cridant "Amandla"[1]
Creixent en cada gola
Menyspreant la mort
Sota la boca de les màquines
Sota la boca del carnisser
Adolescents i de vuit anys
Avançant en una pluja de plom i el pes de segles
I cau ─en un instant cau
Cau gelat i s'aclofa com una nina de drap en la pols
Enfontsant-se sota els ulls del filat
Cor de carnissers udolant "Vrystaat!" "Vrystaat!"[2]
Aquestes brases de Soweto
Encenent els ulls de Mamelodi
Inflamant el cor de Gugulethu
Cremant com flors a Bonteheuwel.[3]
Queixant-se amb les brases incandescents
El crit del guerrer dóna tombs i s'enlaira amb el col·lapse el nen encén la triomfant
pistola de la llibertat
Mare! Fills! Pare! Poble! Escolteu! El crit "Vrystaat!" s'asseca als llavis dels
enemics.
________________________________
[1] Poder!
[2] Reivindicació d'una petita república bòer-sud-africana desapareguda el 1891.
[3] Barris majoritàriament negres de ciutats sud-africanes.
