realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Un any més la memòria, amatent, em porta el record d'aquells que, en un moment o altre, han estat fonamentals en la creació de noves arrels que mantinguin dempeus l'arbre en el que es va convertint la meva vida.

I què n'és de puntual aquest record! I com funcionen els petits detalls que l'activen!

Dia 3 de juny de 1965, a Moscou mor Nazim Hikmet: "...pero habla, escribe tú, Nazim Hikmet, / cuenta por ahí lo que te he dicho, háblanos..." (Blas de Otero)

 

"Aquí a la presó

jo repetiria a Hikmet

si pensés en tu Marina

i en aquella casa amb el teu avi i un nen"

                                     Agostinho Neto

 

Dia 6 de juny de 1996, a Barcelona mor José María Valverde: " Se quedarán mis cosas sin mí desconcertadas".

 

Aquí hi ha algunes mostres d'aquests elements desllorigadors. En uns casos són altres poetes els que els provoquen; en uns altres, el mateix poeta. En el cas de José María Valverde, amb un vers tant rodó que quasi fa innecessària la continuació, encara que escolto els versos parlar en veu baixa, per no despertar-lo?, per no molestar la tristor que passeja?.

 

Se quedarán mis cosas sin mí desconcertadas.

Seguirá mi tristeza paseando

por rincones de sombra.

En mi amada ventana del sillón y la mesa

seguirán los ocasos cayendo como siempre,

y el chopo del jardín, crecido ante mis ojos,

morirá y volverá como cuando yo estaba.

En penumbra, mis versos hablarán en voz baja.

Se secarán mis libros poco a poco,

oliendo a fruta vieja.

                            (de Elegía para  mi muerte, 1945)

 

I què difícil, ja de gran, la integració en un àmbit lingüístic aliè:

 

LA TORRE DE BABEL CAE SOBRE EL POETA

 

Maduro ya de edad y de poesía,

te has mudado a un país de lengua ajena,

y no es vivir. Lo que ellos aquí dicen,

como respirar, fàcil, rico, exacto,

tú intentas remedarlo, con esfuerzo,

y oyes tu voz, ridícula y extraña,

fallar lo que aquí un niño siempre acierta,

hasta acabar diciendo algo no tuyo.

Ahora te es ajeno hasta el paisaje:

no te habla a ti: hasta el pájaro y el árbol

y el río te escatiman las leyendas

que aquí envuelven sus nombres ─en ti, rótulos─.

En vano te sonríen los demás,

corteses, y aun amigos, animándote

desde la lengua en que ellos son los amos:

no aciertas a quererles: se te olvidan:

el fondo de tu espíritu no late

si no vive en la lengua que es tu historia.

 

Hi ha poetes imprescindibles que constantment fan, al seu temps, d'efectes provocadors de la memòria. I ja tinc, pugnant per sortir, el record dels Labordeta: José Antonio,seguint a César Vallejo, titula un poema "Nos haces una falta sin fondo". Però no ens deixem arrossegar per una cadena de records i tornem a la idea inicial.

Hikmet pensa en la seva mort, i escriu:

 

Ja m'arriba l'hora

saltaré de sobte al buit

sense conèixer l'estat de putrefacció de la meva carn

ni com els cucs em soscaven els ulls

 

sense treva ni descans penso en la mort

això vol dir que la meva hora està pròxima

                                                           Leipzig, 10 de setembre de 1961

 

Sense motiu quelcom es trenca en mi  i m'oprimeix la gola,

sense motiu m'esglaio i m'aixeco deixant a mitges el que estic escrivint,

sense motiu al vestíbul d'un hotel em poso a somiar dempeus,

sense motiu em colpejo la front amb els arbres de la vorera,

sense motiu un llop desgraciat furiós i afamat udola a la lluna,

sense motiu els estels baixen a un jardí

            a gronxar-se,

sense motiu em passa per la imaginació com estaré a la tomba,

sense motiu una boira assolellada al meu cap,

sense motiu m'aferro al dia que acaba de començar

com si no hagués d'acabar mai,

i tots els cops ets tu la que emergeixes de l'aigua...

                                                                       8 de setembre de 1960

Però també pensa en la vida que deixa als que el seguiran:

 

benvingut fill

t'ha arribat el moment de viure

t'esperen la diftèria la tos ferina

el paludisme l'infart el càncer

i d'altres malalties menys greus

l'atur, la fam

els accidents de tren d'autobús

d'avió de treball els terratrèmols

les inundacions la sequera

la melancolia l'alcoholisme

els cops de porra de la policia la presó

t'espera la bomba atòmica

benvingut fill

t'ha arribat el moment de viure

els socialisme [...] t'espera.

                                   Leipzig, 10 de setembre de 1961


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*