realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Engels escrivia a Sorge el 14 de març de 1883, comunicant-li la mort del "Moro": "La humanitat s'ha fet un cap més baixa, la més notable de les que posseïa el nostre temps. El moviment del proletariat segueix l seva marxa, però no compta ja amb aquest punt central al que es dirigien espontàniament en moments crucials els francesos, els russos, els nordamericans, els alemanys, i del que rebien sempre el consell clar i irrefutable que podia donar-los-hi només un geni fornit amb l'omnipotència del saber..."

El dia 17, al cementiri d'Highgate, a Londres, Engels s'adreçava als escassos assistents:

"Doncs Marx era, en primer lloc, un revolucionari. Cooperar, d'aquesta o de l'altra manera, a l'enderroc de la societat capitalista i de les institucions polítiques creades per ella, contribuir a l'emancipació del proletariat modern, a qui ell havia infós per primer cop la consciència de la seva pròpia situació i de les seves necessitats, la consciència de les condicions de la seva emancipació: talera la veritable missió de la seva vida. La lluita era el seu element. I va lluitar amb una passió, una tenacitat i un èxit com pocs".

 

Ara, quan es compleixen 130 anys del seu traspàs i la situació torna a donar empenta a les seves idees, les actualitza, les fa reviure, vull recordar-lo en les paraules del pròcer cubà José Martí, corresponsal a Nova York de "La Nación" de Buenos Aires, en aquells moments.

Aquest publicava el 22 de març de 1883:

"Ved esta gran sala. Karl Marx ha muerto. Como se puso del lado de los débiles merece honor. Pero no hace bien el que señala el daño y arde en ansias temerosas  de ponerle remedio, sino el que enseña remedio blanco al daño. Espanta la tarea de echar a los hombres sobre los hombres. Indigna el forzoso abestiamiento de unos hombres en provecho de otros. Mas se ha de encontrar salida a la indignación de modo que la bestia cese sin que se desborde y espante. Ved esta sala la preside, rodeado de hojas verdes, el retrato de aquel reformador ardiente, reunidor de hombres de diversos pueblos, y organizador incansable y pujante. La Internacional fue su obra: vienen a verlo hombres de todas las naciones. La multitud, que es de bravos braceros cuya vista estremece y conforta, enseña más músculos que alhajas, más caras honradas que paños sedosos.

(...)

"Aquí están buenos amigos de Karl Marx, que no sólo fue movedor titánico de las cóleras de los obreros europeos, sino veedor profundo en la razón de las miserias humanas, y en los destinos de los hombres, y hombre comido del ansia de hacer el bien. El veía en todo lo que en sí propio llevaba: rebeldía, camino a lo alto, lucha.

(...)

"Y entre salvas de aplausos tonantes, y frenéticos hurras, pónese en pie, en unámime movimiento, la ardiente asamblea, en tanto que leen desde la plataforma en alemán y en inglés dos hombres de frente ancha y mirada de hoja de Toledo, las resoluciones con  que la junta magna acaba, en que Karl Marx es llamado el héroe más noble y el pensador más poderoso del mundo del trabajo. Suenan músicas, resuenan cantos; pero se nota que no son los de la paz".


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*