realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 
El 27 de gener de 1973, representants dels governs de la República Democràtica del Viet-Nam, de la República del Viet-Nam , dels USA i del Front Nacional d'Alliberament  signaven a París els acords pels quals s'iniciava el camí cap a  la  pau.

Fem una mica de memòria per recordar els principals d'aquests acords:

                        Alto el foc

                        Intercanvi de presoners

                        Retirada de les tropes de la RDV de Viet-Nam del Sud i de les tropes dels USA en 60 dies

                        Manteniment de la situació d'ocupació en aquells moments

                        Acabament dels bombardejos en Viet-Nam del Nord per part dels USA

                        Eliminació de les mines dels ports del Viet-Nam del Nord per part  USA

                        Sortida del govern titella del president Nguyen Van Thieu, al Sud

                        Obertura de negociacions per la repatriació de presoners

                        Possibilitat de mantenir l'ajuda USA a Viet-Nam del Sud i celebració d'eleccions lliures

La importància dels acords ─conseqüència en part per la fèrria resistència del poble vietnamita i en part -més petita- per la creixent protesta interior als USA─ va fer que, salomònicament, es concedís el Premi Nobel de la Pau d'aquell any a Henry Kissinger i a Le Duc Tho. Aquest renunciava a la distinció exposant que no era honest parlar de pau quan tothom era conscient de que la guerra continuava.

 No és fins dos anys més tard, que la rendició del govern de Viet-Nam del Sud, i la unificació de les dues parts, posaven fi a una guerra que havia devastat un país però no havia pogut acabar amb la resistència del seu  poble. Com a detall curiós, malgrat les destrosses i el posterior bloqueig, Viet-Nam té ara una taxa de creixement que per a nosaltres és un somni.

 
Julio Cortázar va escriure:

Con qué derecho contemplarte, / bello niño de mármol / envuelto en esa luz y ese temblor que Rossellini / dejó en los bucles de tu pelo, / si detrás estoy viendo un niño negro muerto de hambre, / un niño vietnamita destripado / bajo ese cielo impeturbablemente luminoso / de Florencia y Hanoi.

 Aquell Viet-Nam modern, que s'apuntava el 1973, ara fa 40 anys, i que s'iniciava dos anys després, manté encara visibles les ferides de la guerra en molts dels seus ciutadans. Ha fet uns esforços enormes per passar full, però la visita al Museu de la Guerra és de difícil contemplació amb serenitat. Ell ulls borrosos no són una gran ajuda.

Els seus poetes encara et fan sortir la consciència al nivell de la pell.

 Preguntant (1992)

 Li pregunto a la terra: Com viu la terra amb la terra?
─ Ens honorem una a l'altra.

 Li pregunto a l'aigua: Com viu l'aigua amb l'aigua?
─ Ens omplim una a l'altra.

 Li pregunto a l'herba: Com viu l'herba amb l'herba?
─ Ens bressem una a l'altra creant horitzons.

 Li pregunto a l'home: Com viu l'home amb l'home?

 Li pregunto a l'home: Com viu l'home amb l'home?
 
Li pregunto a l'home: Com viu l'home amb l'home?

                                                    Huu Thinh (1942)

 

Malson

        Per a John Baca,
       Veterà americà de la guerra de Viet-Nam

 El seu gos llepa i llepa el seu pit.

La seva llengua és una flama diminuta

Oferint calor, com calor d'una estufa.

La tendresa del gos el fa plorar.

 
Al començament del seu somni una arma dispara;

Al final del seu somni està el riu Mekong

On els pescadors enrotllen roba

Al voltant dels seus caps i llencen les seves rets.

L'ocàs abaixa les seves ales grogues sobre el riu.

 
Les bales són calbes rates de claveguera

Apressades entre bordes amb sostre de palma.

Rossegant els nius secs al llarg de la riba.

 
John Baca esclata en riures

I trepitja las rates de dents grogues.

Calbes, polides, rellisquen

Entre els seus dits tremolosos.

John Baca deixa de riure-se'n.

 
John Baca va prémer el gallet

De la seva pistola fa vint anys

Però les bales encara volen.

 
El seu gos llepa i llepa

I llepa i llepa.

                                   Nguyen Quang Thieu (1957)

 

Cantata de nens crescuts a l'esquena de les seves mares (fragments)

 
Dorm Tai, dorm, sobre la meva esquena, dorm, el meu petitet.

Dorm tranquil nen, sobre la meva esquena.

Dorm bé, que estic desgranant arròs per a la nostra tropa

El ritme del piló s'inclina cap a la teva son, fillet meu.

La meva suor cau sobre les teves galtes i les escalfa,

La meva prima espatlla et serveix de coixí, videta meva,

La neva esquena et bressa i del meu cor surt una cançó de bressol:

Dorm, dorm angelet meu i el meu cel

T'estimo, fillet, i també estimo els combatents

Somia amb l'arròs blanc

I ho aconseguiràs, cel meu, quan creixis...

(...)

Dorm Tai, dorm, sobre la meva esquena, dorm, el meu petitet,

Tranquil, dorm nen meu sobre la meva esquena.

Anem evacuant cap a la selva ben endins

Perquè el ianqui ens pren fins i tot el rierol;

Mentre tant, els teus germans empunyen armes en el front,

Et porto a la meva esquena cap a l'últim combat

I directament al camp de batalla surts de la meva esquena

I de la gana te'n vas al front de la Serralada Llarga.

 

Dorm, dorm angelet, el meu cel

T'estimo i també estimo el país

Que somiïs amb que jo pugui veure a l'Oncle Ho

Per a que siguis Home Lliure, quan gran...

                                               Nguyen Khoa Diem (1943)

 

 

 

 

 

 

 

 

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*