realitat

UN DIA, TANMATEIX, UN DIA ARRIBARÀ

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA    

 

Ja farà aviat tres anys, des d'aquestes mateixes pàgines parlava de Jean Ferrat –potser el més desconeguts dels grans cantants francesos-. Era el març de 2010, acabava de morir i potser ho havia fet com anunciava a "Jo moro": 'Moro d'una petita febre / Amb un nom als llavis / I alguns records feliços / En algun lloc al fons dels ulls / (...) // Aleshores jo ric suaument / Com es riu als enterraments / Dient-me que al fons morir / No és res més que deixar de riure // Me'n vaig com he vingut / Una mica més tranquil, una mica menys nu / Marxo de viatge a la terra / Qui em pot explicar aquest misteri? // Al menys potser que un d'aquests quatre / Escolti finalment al transistor / Notícies de la vacuna-miracle / Que curarà l'home de la mort'.

  El 26 d'aquest mes, Jean Ferrat ─nascut Jean Tenenbaum─ faria els 82 anys. En el temps transcorregut, el poble on va viure i està enterrat s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge pels francesos de totes les edats. Antraigues-sur-Volane, al departament de l'Ardèche, poblet d'uns 500 habitants, reflecteix el que cantava en una de les seves primeres cançons: La montagne. Era el seu paisatge, amb el que es trobava identificat –hi ha pocs francesos que no puguin cantar alguna estrofa d'aquesta cançó-: "Tanmateix la muntanya és bella / com es pot imaginar / veient una volada d'orenetes / que la tardor acaba d'arribar".

Com s'identificava amb el seu país: "Ma France" –i no és una mera qüestió de xovinisme-; només cal comparar la seva lletra amb la d'un "crooner" francès, Charles Trenet. Us proposo un joc: Feu una comparació entre la lletra de les dues cançons i veureu ràpidament la diferència del concepte de pàtria.

 

La seva història el condiciona. Amb els seus pares, jueus russos, deportats a camps d'extermini, són militants comunistes francesos els que el recullen i això el mantindrà lligat per sempre a la idea de la defensa dels explotats, malgrat pugui mostrar les seves diferències amb la política oficial del PCF. Ningú podrà treure profit dels seus plantejaments heterodoxes. Cançons com Camarade o Le bilan, ens mostren aquesta actitud. Però on posarem cançons com Potemkine, La commune o les solidàries amb Cuba, Les guerrilleros, Cuba, sí, À Santiago?

 

Jean Ferrat va ser objecte, pel seu compromís, d'una forta censura els anys 60 i 70. Veieu alguns casos:

 "Nit i boira" (1963) no rep la censura directa però sí és desaconsellada la seva emissió. Als governants d'aquella France els hi sembla dur haver d'escoltar la veritat sobre les deportacions nazis: 'Ells eren vint i cent, eren milers. Nus i magres, tremolosos, en aquells vagons emplomats...' Potser no s'havia d'agredir als nous amics de la RFA...

 "Potemkine" (1965) rep la invitació de canvi per una altra cançó en un programa en directe. Ferrat es nega i es queda entre bastidors. França no estava preparada per escoltar, en mig d'un rebombori ieié, 'Mon germà, amic meu, fill meu, mon camarada  / Tu no dispararàs sobre aquell qui pateix i es lamenta / Mon germà, amic meu, et faig el nostre batlle / Mariner, no disparis a un altre mariner / Tombaren les seves carrabines: Potemkine (...) Aquesta tarda jo estimo la marina: Potemkine'. Coses de la guerra freda.

"Ma France" (1968) 'Aquest aire de llibertat... i del que avui usurpeu el prestigi. Ella respon sempre del nom de Robespierre ... Nens de cinc anys treballant a les mines. Aquella que construeix amb les seves mans les vostres fàbriques. Aquella de la que el senyor Thiers ha dit que se l'afuselli'.  Prohibida durant dos anys, es difon un tros de la cançó en 1971. No era la France del poder, de l'oligarquia financera.

            "En la primavera de qui somiaves?" (1969). Nova prohibició a una cançó que recorda el maig del 68. 'Puny aixecat  de velles batalles qui sap per quines sembres. Quan la vaga abraça el carrer. Colpeja la muralla'.

            "Un aire de llibertat" (1975) 'I cent mil francesos van morir en va, contra un poble lluitant per la seva indepèndencia. Sí, vos teniu una mica d'aquesta sang a les mans. Ah! senyor d'Ormesson [patró aleshores de le Figaro]. Us atreviu a declarar que un aire de llibertat flotava sobre Saigon abans que es digués Ciutat Ho-Chi-Minh. Després de trenta anys de foc, de patiment i de llàgrimes. Milions d'hectàrees de terra defoliats . Un genocidi en va perpetrat al Viêt-Nam'.

 

I què dir de la seva estreta relació amb el poeta oficial del PCF, Louis Aragon que produirà un extraordinari disc Ferrat chante Aragon? Es troba a gust amb lletres com 'Contra els violents es torna la violència' que podem sentir a "Un jour, un jour", o 'Penso en tu, Desnos / que vas partir de Compiègne' a "Robert, le diable", on recorda el poeta Robert Desnos, deportat pels nazis. O el 'Machado dorm a Colliure / tres passes van ser suficients fora d'Espanya' de "Les Poêtes". I també els poemes d'amor, sobretot l'amor.

 

Encara ara em costa sentir qualsevol cançó cantada per Jean Ferrat sense sentir una emoció profunda que m'impedeix seguir la seva lletra pel nus que se'm fa a la gola. I m'ho he rumiat i he arribat a la conclusió que l'edat no té res a veure, que és un sentiment d'unió amb el camarada, d'aquella solidaritat internacionalista que em fa veure la seva França com si fos la meva Catalunya, i les fronteres no desapareixen perquè mai han existit.

I us convido a tots a aixecar una copa de vi per brindar per Jean Tenenbaum, que agafarà aquella copa que li hem reservat i la buidarà com si fos un vi d'Ardèche, aquell que ja és impossible de beure:

 

" Les vinyes creixen en el bosc

El vi ja no serà mai més embotellat

Era un remost horrorós

Però feia gent centenària

A no saber que fer-ne

Si no us feia perdre el cap
"

                        (Traducció de P.Solà, UdL)

 


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*