realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Hi ha un moment a l'any en el que es tornen a reunir. Amb ocasió del sopar que organitza la Fundació Pere Ardiaca es fa entrega del premi Josep Serradell 'Roman'.

Aquest dia es fonen tots dos en una estreta abraçada que costa ─i tant!─ de desfer. Al menys és així com jo m'ho imagino.

A partir d'aquest moment el Roman es situa en un prudent segon pla, deixant-li tot el protagonisme al Pere, com ho han fet sempre. El Pere, a les reunions amb les altres forces catalanes buscant l'aliança més ampla contra el franquisme. El Roman, a l'ombra, organitzant el Partit que ha de donar suport al treball del Pere. Un treball a quatre mans que només l'atura unilateralment el Pere amb el seu empresonament, i més tard, inexorable, la mort.

El 5 de novembre de 1986, fa 26 anys, moria  Pere Ardiaca.

Quasi 18 anys després, el 31 d'octubre del 2004, moria  Josep Serradell 'Roman'.

 

Ara, als seus incondicionals, ens queda un dia a l'any per ajuntar-los i reviure aquelles reunions clandestines en les que l'emoció d'estar amb ells sobrepassava la por d'una possible acció policial.

 

Llegeixo a la ressenya que  Josep Torrell va fer a la revista Mientras tanto de l'obra de Pere Meroño, "Roman", l'home que va organitzar el PSUC:

"Tuvo siempre el tono extremadamente delicado ante todos sus compañeros de partido ─tan distinto de la displicencia de los que vinieron detrás─, de tratarles como lo que en realidad eran: militantes comunistas, gentes que sacrificaron muchas cosas para estar ahí con él. Esto, sin embargo, no suele aparecer en las biografías".

 

Rellegeixo a Memòria personal d'Antoni Tàpies ─i van...─: "En canvi, quinze anys més tard he sabut que el meu visitant, poc després de sortir de casa, va ser detingut per la Brigada Social. El seu premi va ser una condemna de vint-i-tres anys de presó. Ara sé el seu nom: Pere Ardiaca".

 

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*