realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Paul Éluard moria un 23 de novembre del 1952, ara fa 60 anys. Malgrat ser un dels poetes principals del surrealisme, amb André Breton o Louis Aragon, el seu nom no ha tingut la mateixa ressonància. En tot cas, en la societat que ens ha tocat en sort viure, a algú li sonarà perquè va estar casat amb Gala ─sí, la de Dalí─.

No tinc la intenció de fer un estudi de l'obra de Paul Éluard. Em conformaré amb deixar constància d'un poema que ha passat fronteres i ha complert la voluntat de l'autor: fer-se popular, convertir-se en lletra de diferents versions musicals i cant de lluita contra el poder dels que tot ho tenen (a Xile, per exemple). També constatar que en el moment de la seva escriptura, Paul Éluard militava al Partit Comunista Francès i era membre destacat de la Resistència contra el nazisme. El poema, del 1942, va ser llançar en paracaigudes als maquis i el 1943, Jean Lurçat feia un genial tapís sobre ell.

 

LLIBERTAT

 

A les meves llibretes d'escolar

Al pupitre i als arbres

A l'arena la neu

Escric el teu nom

 

A les pàgines llegides

A totes les pàgines en blanc

Pedra sang paper o cendra

Escric el teu nom

 

A les imatges daurades

A les armes dels guerrers

A la corona dels reis

Escric el teu nom

 

A la jungla i el desert

Als nius a la ginesta

Als ressons de la meva infantesa

Escric el teu nom

 

A les meravelles de les nits

Al pa blanc del dies

A les estacions promeses

Escric el teu nom

 

A tots els meus parracs de blau

A l'estany sol amb floridures

Al llac lluna vivent

Escric el teu nom

 

Als camps a l'horitzó

A les ales dels ocells

I al molí de les ombres

Escric el teu nom

 

A cada bufada d'aurora

Al mar als vaixells

A la muntanya boja

Escric el teu nom

 

A l'escuma dels núvols

A les suors de la tempesta

A la pluja densa i insípida

Escric el teu nom

 

A les formes que centellegen

A les campanes de colors

A la veritat física

Escric el teu nom

 

Als corriols eixerits

A les carreteres desplegades

A les places que desborden

Escric el teu nom

 

A la làmpada que s'encén

A la làmpada que s'apaga

A les meves cases reunides

Escric el teu nom

 

A la fruita tallada en dos

Del mirall i de la meva cambra

Al meu llit buit

Escric el teu nom

 

Al meu gos gormand i tendre

A les seves orelles aixecades

A la seva pota feixuga

Escric el teu nom

 

Al trampolí de la meva porta

Als objectes familiars

A l'embat del foc beneït

Escric el teu nom

 

A tota carn concertada

Al front dels meus amics

A cada mà que s'estén

Escric el teu nom

 

Al vidre de les sorpreses

Als llavis atents

Ben amunt del silenci

Escric el teu nom

 

Als meus refugis destruïts

Als meus fars enderrocats

A les parets del meu enuig

Escric el teu nom

 

A l'absència sense desig

A la solitud nua

Als camins de la mort

Escric el teu nom

 

A la salut recuperada

Al risc desaparegut

A l'esperança sense record

Escric el teu nom

 

I pel poder d'una paraula

Torno a començar la meva vida

Vaig néixer per conèixer-te

Per anomenar-te

Llibertat.

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya