Paul Éluard moria un 23 de novembre del 1952, ara fa 60 anys. Malgrat ser un dels poetes principals del surrealisme, amb André Breton o Louis Aragon, el seu nom no ha tingut la mateixa ressonància. En tot cas, en la societat que ens ha tocat en sort viure, a algú li sonarà perquè va estar casat amb Gala ─sí, la de Dalí─.
No tinc la intenció de fer un estudi de l'obra de Paul Éluard. Em conformaré amb deixar constància d'un poema que ha passat fronteres i ha complert la voluntat de l'autor: fer-se popular, convertir-se en lletra de diferents versions musicals i cant de lluita contra el poder dels que tot ho tenen (a Xile, per exemple). També constatar que en el moment de la seva escriptura, Paul Éluard militava al Partit Comunista Francès i era membre destacat de la Resistència contra el nazisme. El poema, del 1942, va ser llançar en paracaigudes als maquis i el 1943, Jean Lurçat feia un genial tapís sobre ell.
LLIBERTAT
A les meves llibretes d'escolar
Al pupitre i als arbres
A l'arena la neu
Escric el teu nom
A les pàgines llegides
A totes les pàgines en blanc
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom
A les imatges daurades
A les armes dels guerrers
A la corona dels reis
Escric el teu nom
A la jungla i el desert
Als nius a la ginesta
Als ressons de la meva infantesa
Escric el teu nom
A les meravelles de les nits
Al pa blanc del dies
A les estacions promeses
Escric el teu nom
A tots els meus parracs de blau
A l'estany sol amb floridures
Al llac lluna vivent
Escric el teu nom
Als camps a l'horitzó
A les ales dels ocells
I al molí de les ombres
Escric el teu nom
A cada bufada d'aurora
Al mar als vaixells
A la muntanya boja
Escric el teu nom
A l'escuma dels núvols
A les suors de la tempesta
A la pluja densa i insípida
Escric el teu nom
A les formes que centellegen
A les campanes de colors
A la veritat física
Escric el teu nom
Als corriols eixerits
A les carreteres desplegades
A les places que desborden
Escric el teu nom
A la làmpada que s'encén
A la làmpada que s'apaga
A les meves cases reunides
Escric el teu nom
A la fruita tallada en dos
Del mirall i de la meva cambra
Al meu llit buit
Escric el teu nom
Al meu gos gormand i tendre
A les seves orelles aixecades
A la seva pota feixuga
Escric el teu nom
Al trampolí de la meva porta
Als objectes familiars
A l'embat del foc beneït
Escric el teu nom
A tota carn concertada
Al front dels meus amics
A cada mà que s'estén
Escric el teu nom
Al vidre de les sorpreses
Als llavis atents
Ben amunt del silenci
Escric el teu nom
Als meus refugis destruïts
Als meus fars enderrocats
A les parets del meu enuig
Escric el teu nom
A l'absència sense desig
A la solitud nua
Als camins de la mort
Escric el teu nom
A la salut recuperada
Al risc desaparegut
A l'esperança sense record
Escric el teu nom
I pel poder d'una paraula
Torno a començar la meva vida
Vaig néixer per conèixer-te
Per anomenar-te
Llibertat.
