Cada 8 d'octubre ressonen amb més força els trets que, a Quebrada del Yuro, posaven fi a una fita més de la lluita per l'alliberament dels pobles. I com cada any acudim a aquells que, un moment o altre, prosistes o poetes, a sentiment nu es van enfrontar a la pèrdua, al silenci...
JOSÉ SARAMAGO
""Che Guevara, si tal es pot dir, ja existia abans de néixer, Che Guevara, si tal es pot afirmar, va seguir existint després de mort. Perquè Che Guevara és només l'altre nom del que hi ha de més just i digne en l'esperit humà. El que tants cops viu adormit dintre nostre. El que hem de despertar per a conèixer i conèixer-nos , per afegir el pas humil de cadascú al camí de tots".
ALFONSO SASTRE
Nacimiento de una república
Esto ocurrió cuando alzóse la vida
Esto ocurrió cuando el fuego era rojo
Esto ocurrió en la mañana del alba
Esto ocurrió en el fulgor de la muerte
Esto ocurrió cuando díjose basta
Esto ocurrió cuando echamos a andar
Esto ocurrió cuando Ernesto Guevara
alzó un arma de fuego que ya nunca se extingue
(Y esto ocurrió en el reinado del Dólar
emperador de las barbas de sangre).
JULIO CORTÁZAR
Mensaje al hermano
"Ahora serán las palabras, las más inútiles o las más elocuentes, las que brotan de las lágrimas o de la cólera; ahora leeremos bellas imágenes sobre el fénix que renace de las cenizas, en poemas y discursos se irá fijando para siempre la imagen del Che. También estas que escribo son palabras, pero no las quiero así, no quiero ser yo quien hable de él. Pido lo imposible, lo más inmerecido, lo que me atreví a hacer una vez, cuando él vivía: pido que sea su voz la que se asome aquí, que sea su mano la que escriba estas líneas. Sé que es absurdo y que es imposible, y por eso mismo creo que él escribe esto conmigo, porque nadie supo mejor hasta qué punto lo absurdo y lo imposible serán un día la realidad de los hombres, el futuro por cuya conquista dio su joven, su maravillosa vida. Usa entonces mi mano una vez más, hermano mío, de nada les habrá valido cortarte los dedos, de nada les habrá valido matarte y esconderte con sus torpes astucias. Toma, escribe: lo que me quede por decir y por hacer lo diré y lo haré siempre contigo a mi lado. Sólo así tendrá sentido seguir viviendo".
GABRIEL ARESTI
Lloança, però mort... (Lauda, baina hil...)
(Per la mort o la vida de Guevara)
Per la mort
servo l'espaiós
silenci
de cent anys.
Elogiosament,
(apressat; doncs el món m'ordena:
Servo un minut de
silenci
però no
vull),
jo,
allibero,
un minut de
conversa,
ja que no sé
si has
mort
o
vius.
No, no sé
qui viu
i qui ha
mort,
qui mereix
mort
o
vida.
Només puc dir
que dintre meu
et duc
viu,
ja que
vas merèixer
viure.
Un dia
ningú ha de
matar
ningú
a cops
o encadenat
lentament.
Un dia
serem tots
feliços.
Un dia
creuré en
ta mort.
Un dia...
Per això ha mort Guevara.
Per això la joventut basca va cada any a Deva.
VOLODIA TEITELBOIM
El Che camina hacia el próximo siglo
"En medio de tanto mito de modernidad, más allá de los "yuppies" de la tecnocracia y la idolatría del mercado llamando a reverenciar el dinero como un fin en sí, se alzan seres humanos "profundamente humanos" como el Che. Para ellos la humanidad no está representada por una moneda, aunque toda una cúpula mundial se asiente sobre el principio de que el mundo gira alrededor del dinero. Por el contrario: piensan, comparten la vieja redundancia brechtiana de que el eje del hombre es la humanidad, que no puede ni debe renunciar a su dramática esencia, con todos sus problemas, sus necesidades, sus ansias, sus preguntas, sus sueños de justicia y dignidad, sus ganas de ser feliz".
MANUEL DE PEDROLO
Che Guevara entre nosaltres
Els posseïdors de la cendra i del fang
t'han abatut a Quebrada de Yuro
i conservaran, per ara, un món estèril,
però nosaltres prometem,
i és una promesa renovada,
que el màuser no prevaldrà
contra la carn que estima els bens senzills
i elementals: el vi, el pa, la llibertat;
contra la força del home que fecunda
la dona, els camps, l'esperit;
contra l'amor que ens fa tendres i humils
i puixants.
Han volgut asservir les cançons i la festa
i retenen els bens comuns sota ciment, ferro
i pedra.
Però tu has gambat per les jungles dels homes, Che,
i t'escoltem des de ribes estranyes,
des d'aigües limitades per cobdícies i ordres de pau,
llengualligats i presoners
d'una supèrbia antiga i divina
que combatem amb tu, braç fratern i present
a despit de la tomba entre bardisses
que tanquen un cos i t'alliberen,
més senzill i més noble que mai,
estímul del silenci a l'acció
arreu on s'alcen les forces que esbotzen fronteres
i reixes
darrera les quals els damnats de la terra cridem:
Dempeus!
arrossegats per la teva sang roja
que es vessà perquè l'alba s'alcés
i fos nostra: compartida entre germans...