realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Cada cop que recordem algú és com si l'insufléssim noves energies. Cada cop que recordem algú és com si li donéssim més vida. Cada cop que recordem algú que ja no és amb nosaltres, és com si li donéssim la vida.

Per això la Lina Ódena és cada cop més present entre nosaltres, més viva. Ja ho havia anticipat el gran César Vallejo quan a "España, aparta de mi este cáliz" (1937) feia un símil amb Teresa de Jesús del que sortia molt ben lliurada:

 

[...]

Contemplemos a Goya, de hinojos y rezando ante un espejo,

a Coll, el paladín en cuyo asalto cartesiano

tuvo un sudor de nube el paso llano

o a Quevedo, ese abuelo instantáneo de los dinamiteros

o a Cajal, devorado por su pequeño infinito, o todavía

a Teresa, mujer que muere porque no muere

o a Lina Odena, en pugna en más de un punto con Teresa…

[…]

 

I ja que estic parlant de vida, potser que faci un alt per analitzar els seus misteris.

Entre tants colors com hi ha, per què dues forces tant diferents havien d'escollir uns colors semblants? El xofer de la Lina Ódena va confondre un escamot de la Falange Española i va fer aturar el cotxe, per demanar informació, pensant-se que era de la CNT. Tràgic error de tràgiques conseqüències. Era un 14 de setembre de 1936, entre Iznalloz i Colomera.

           

A las Lina Odena de este mundo

 

                                                         Miliciana,

                                              Tu mano que buscaba

                                             El surco arado, el trigal,

                                           Sin querer, empuña el fusil,

                                             La barricada, la trinchera,

                                               Dejas la tierra, la azada,

                                                    Por la bala cargada,

                                                            El maíz,

                                                Por la bayoneta afilada,

                                              Llevas el polvo de la batalla

                                                            En la piel

                                                         Y en tu frente,

                                                Calan el sol y la metralla.

                                                                              Eduardo Andradas

 

No vull fer aquí allò que altri ha fet anteriorment, -Manolo Moreno a Lina Ódena. Lluita de dona- més acuradament.

La meva intenció és, simplement, amb el record, insuflar la vida que la memòria porta afegida. Així de senzill: Lina Ódena és ara una mica més viva i els que la seguim admirant la podem saludar quan ens la creuem pel carrer a l'anar a buscar el pa.

 


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya