realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Jo pensava que ja era una polèmica oblidada però, al capdavall, el temps no passa en va i va deixant al seu pas un reguitzell de cadàvers que ningú no ha recollit o ho ha fet malament. I ho dic perquè de cop ensopegues amb algun d'aquests.

Com a les millors novel·les negres, mantinc la intriga. A on anirem a parar recordant allò que semblava oblidat?

Hi va haver una vegada, ara sembla que va ser fa molts anys, uns pobles ─unes nacions sense Estat─ que per poder mantenir la seva identitat, els seus orígens, van haver de fer mans i mànigues amb la llibertat d'expressió i amb l'ús de la llengua. Tinc dos exemples, que corresponen a dos àmbits culturals diferents. El primer és prou conegut per a nosaltres: la pugna que a Catalunya va esclatar entre cantautors per la utilització del castellà per part de Joan Manuel Serrat. L'altre és el poema de Pablo González de Langarika (Bilbao, 1947), Lenguas:  

 

Me ofrecieron para dar una lectura de poemas.

(Había que volar hasta Brasil).

 

No requirieron de mi edad

ni de mi estado civil,

no preguntaron acerca de mi ideología,

ni si leía bien,

ni cómo acostumbraba a comportarme,

ni siquiera si mi fe era la cristiana

o si recientemente, como algunos,

me había convertido al judaísmo,

o si mi poesía era aceptable.

 

La voz sonó del otro lado del Atlántico:

¿Escribe en castellano o en euskera?

 

Quede claro que no fui.

 

El uso y el destino de las lenguas

─estrictamente al margen de lo erótico─

debiera de ponernos a pensar.

 

 

 

Es va desvetllant una mica la trama, però encara hi ha quelcom més. Actualment, encara a la fira de Durango li és prohibida la participació a l'editorial Hiru, d'Hondarribia (sí, la de l'Alfonso Sastre, l'Eva Forest i la filla d'ambdós, Eva Sastre) perquè publiquen en castellà.

 

I ara arribo al desenllaç. Tràgic desenllaç.

El 26 de juny del 2004 moria a Oriola (Alacant) el cantant basc Imanol. Imanol Larzábal s'havia vist obligat a marxar de la seva terra pel buit que se li va fer després de l'actuació en un concert en homenatge a Yoyes (morta per l'ETA al deixar l'organitació). El buit va ser absolut. Tal, que alguns dels seus primers companys ─com el poeta d'Oiartzun, Xabier Lete, ──del que havia musicat el seus poemas en euskera i ara també mort─ ho van haver de reconèixer més tard, amb un dolor ja impossible.

 

(Adéu a l'amic Imanol Larzabal)

 

Era una tarda de juny

plena de lluminosa pau i assossec

era una tarda de juny

hi havia una emoció inefable en l'aire,

i al rostre dels teus amics un dolor mut

quan t'acomiadàrem,

allà on les persones miren de gairell el mar,

una culpa que impedeix sanar les ferides d'un error,

voldríem oferir-te un darrer aplaudiment

en la seva humilitat, la flor d'un vers sentit,

o potser demanar-te perdó

per haver-te deixat tants cops sol,

t'havies marxat a un ombrívol erm

lliure de la crueltat humana,

posteriorment no hem sabut de tu

però al lloc on siguis

infinit, amagat i protegit,

apiada't de nosaltres,

els mancats de la pietat que hagueres necessitat.

 

 

I ara ja he descobert per què tinc a les mans una capsa, dissenyada per l'escultor Jorge Oteiza que conté un disc en el que canten, en euskera, Imanol Larzabal i Paco Ibáñez.

El seu títol  OROITZEN (Recordant).

 


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*