realitat

POETA I LINGÜISTA, O VICEVERSA

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

Recordo molt bé a Gabriel Ferrater. Deuria ser l'any 1971 o 1972, a la Universitat de Lleida. Ens parlava de la Lingüística, amb un got de ginebra a les mans. I recordo l'exemple utilitzat per  fer palesa l'ambigüitat del llenguatge. La frase d'aquells pares ja farts: "Teníamos al niño encima del televisor". I l'explicació dels possibles significats, fins el més inesperat: "No en teníem prou amb la televisió, que a més a més teníem el nen". No ho he oblidat mai. Això, per xocant, és el que he recordat de la seva xerrada. Després va venir, sobretot, la seva poesia.

 

Aquest any es commemora el noranta aniversari del seu naixement, el dia 20. I el mes passat van fer quaranta anys de la seva mort. Una mort anunciada amb temps i sense que hi hagués cap malaltia entre mig: havia promès matar-se abans de complir els 50. Justo Navarro ho recull a l'inici de F.: "Hubo una vez un hombre que a los treinta y cinco años prometió no vivir más de cincuenta. Se llamaba Gabriel Ferrater. Estaba con un amigo [Jaime Salinas] en un café de la plaza Prim de Reus, bebían ginebra en la terraza, el cielo era claro y volaban vencejos, un taxista esperaba para llevar al amigo a la estación de donde saldría el coche cama hacia Madrid. Entonces Ferrater dijo que iba a matarse antes de cumplir cincuenta años".

 

Així ho recull també Feliu Formosa:

 

RECORDANT GABRIEL FERRATER

 

Vas dir que no volies

Arribar a aquella edat

En que el cos ja comença

A fer pudor de vell

 

Ara que vaig en metro

En hora punta penso

Que els cossos fan pudor

A qualsevol edat

 

A qualsevol edat

Podem doncs plantejar-nos

Un acte irreparable

Contra l'irreparable

 

José María Valverde, d'una humanitat de gran força moral, ens va deixar un retrat

senzill i concís:

 

GABRIEL FERRATER

 

"Mi horizonte se me ha cerrado"

un día dejaste caer

de pasada, como excusándote

por mostrar tan poco interés

hacia todas las trascendencias

y todo lo que fuera fe.

Sin embargo, lo desmentías

con tu manera de querer

a tanta gente, sobre todo

si era sencilla y sin doblez,

o, como un niño, enamorándote

de una mujer y otra mujer.

Pero un demonio de intelecto

no te dejó de poseer;

la acedia, al fondo, decretaba

el fin de tanta estupidez:

lo aplazaste en vano unos años

haciendo versos –del revés

volviste ese guante, tirándolo-:

en vano quisiste también

vivir de un buen amor dichoso,

como la luz sobre el papel:

al fin, te diste a la lingüística,

peor alcohol que el de beber,

destripando el pobre juguete

en que consiste nuestro ser.

Yo llevaba tiempo muy lejos

cuando al fin se cumplió tu ley

y acabaste contigo mismo:

ya no hablamos más, pero sé

que aquella charla intermitente,

cortada, no se puede haber

acabado, y queda en el aire,

mensaje y clave de cuanto es,

y se hará un lenguaje más claro

para que hablemos otra vez.

 

Amb anterioritat, Gabriel Ferrater li havia dedicat a José María Valverde un breu poema que coincideix en les dades (2.9.65), amb la renúncia d'aquest a la càtedra en solidaritat als comiats de Madrid.

 

PER JOSÉ MARÍA VALVERDE

 

Oh, aquests que peonen, encantats

súbdits d'un rei de Babilònia!

Cap aigua viva no et demanen. Van

a la seva: pols, i l'ofec segur de parsimònia.

     Ara, ni tu no vulguis beure. Deixa't només

empassar. La negror d'ésser sol. Tres dies

plega-t'hi, groc roent com un metre de fuster.

Serem potser escopits a mar? Un gran migdia?

 

Al marge quedarà, treball d'historiadors, la polèmica entre el nostre poeta i son germà Juan amb Manuel Sacristán. Deixem constància i remetem al lector a l'interessant treball de Salvador López  Arnal publicat a Rebelión a partir del 17 de maig de 2010.

 

Ferrater, que publica la seva primera obra al trenta-vuit anys, té una obra madura i d'un gran contingut moral. Intenta expressar què representa viure en un món, el seu, que no és tancat en ell mateix  i  que permet la incursió, el coneixement, per part de qualsevol que n'estigui interessat. És un poeta de l'experiència personal fàcilment entenedora.

 

Una darrera mostra de la seva poesia:

 

PETITA GUERRA

 

Portaven mines antitancs, inútils

i pesades com un símbol històric,

embolicades a les mantes xopes

d'olors antigues, romaní i suor

de mules. I també metralladores

desmuntades dels caces alemanys

i metralletes de ferralla anglesa.

Per grups de dos o tres, molt separats

els uns dels altres, ínfims i tossuts

com els corcs d'una gran soca aterrada,

els maquis foradaven Pirineu.

Va ser una guerra de les més petites

que hem conegut. No em va posar al davant

sinó un cadàver. El d'una noieta

pagesa d'Aragó, que va pujar

a un camió militar, i va fer

també de símbol fàcil. Va distreure

el xòfer i el mecànic, i tots tres

es van anar a estimbar d'un pont. La noia

tenia una lesió clara, gens

interessant, però els metges que feien

l'autòpsia, li van trobar al turmell

una deformitat remarcable, d'origen

hereditari, xuclada d'arrels

molt remotes en l'arbre de la raça.

I el dolor d'un moment, amb el plaer

que el va portar, perdien importància

davant d'aquell defecte mil·lenari,

sord i establert. Res d'individual.

Va ser una guerra, encara que petita.

I encara que fantàstica, tampoc

tenia res de personal, la basca

que em va agafar, un instant del llarg examen

i amb l'ajuda del sol, que castigava

durament el cobert raconer i l'era

hirsuta d'un rostoll de creus i d'ossos

que era aquell cementiri de poblet,

quan la fetor de mort em va semblar

que era l'olor d'un sexe brut. Vol dir

que jo era tan jove com ho són

els que van a les guerres, i la carn

els fa por, i la destrossen i n'abusen.

Tot emblemàtic, immemorial.

 

 

 

 


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*