realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

El passat desembre l'Assemblea Nacional Francesa va aprovar, a mà alçada, una mesura que penarà la negació de l'holocauste armeni en 1915 a mans dels turcs.

La immediata resposta d'aquests va ser acusar a França de genocidi per la seva actuació a Algèria en el procés de descolonització.

Les mútues acusacions no fan sinó visualitzar la realitat: tots dos països "demòcrates" han comés, en algun moment de la seva història, actes que han estat utilitzats per denunciar a "l'altre" com a genocida.

I el paper de França ─encara recent─ desperta les nostres consciències i ens porta a la memòria algun d'aquests actes. L'11 de febrer de 1957, després dels seus camarades Mohamed Ouenouri i Mohamed Lakhnèche, era guillotinat Fernand Iveton, 31 anys, militant comunista acusat de terrorisme. Atenció!: el Ministre de Justícia i sotspresident del Consell superior de la magistratura, organisme encarregat d'examinar el recurs de gràcia, era François Miterrand i va votar de forma favorable a l'execució de la sentència. Ja ─o només─ han passat 55 anys.

 

Gillo Pontecorvo, a la Batalla d'Alger, va deixar unes mostres –perquè no puguem oblidar mai─ de la barbàrie dels teòricament "civilitzats". No ens cal tornar cap a l'Edat Mitja o la Inquisició.

 

Però aquestes reflexions tenen un motiu. La primavera àrab ha acabat amb sistemes ─molt desviats i corruptes─ nascuts de la descolonització. I en alguns casos no han estat més que un simple canvi de senyors. Egipte és el cas més clamorós. La primavera acabava amb un règim, però també amb unes lluites sindicals importants i tot tornava a estar al seu lloc.

Us recomano la lectura del comunicat del Partit Comunista Egipci de l'octubre passat:

I ara què? Un fragment: "Per cert, el poble va sortir a manifestar-se contra la pobresa, la fam, l'atur, la inflació, la inestabilitat i la por al desconegut. Va sortir a manifestar-se esperant una vida segura i protegida, però la Revolució de 25 de Gener no va produir un canvi de classes o social, ni llibertat. A més a més, el règim capitalista segueix present, i també les polítiques d'un capitalisme explotador i monopolista".

 

I ara la gran pregunta: el sacrifici de Fernand Iveton va ser i segueix sent inútil? ¿Què queda del somni que el movia i que tant bé va recollir Annie Steiner, a la presó de Barberousse, el mateix 11 de febrer de 1957?

 

Aquest matí han gosat

Ells han gosat

Assassinar-vos

Era un matí clar

Tant suau com els altres

En el que teníeu ganes de viure i de cantar

Viure era el vostre dret

Que heu rebutjat

Perquè per la vostra sang altres siguin alliberats

(...)

Estem tristos i maltractats

Darrera murs i reixes

Que ens volen separar

A vosaltres us demanem

La força per a suportar

L'instant de crueltat

De la guillotina

Després el gall ha cantat

(...)

Visca el vostre ideal

I les vostres sangs barrejades

Per a que demà no s'atreveixin

No tornin a atrevir-se

A assassinar-vos

 


Henry Alleg, acaba Le question amb una crida que no puc deixar de recordar:

 

Només fa uns dies la sang de tres joves algerians ha recobert en el pati de la presó la del algerià Fernand Yveton. El que vibrava en l'immens crit de dolor que va sorgir de totes les cel·les en el moment quan el botxí va venir a buscar els condemnats és l'ànima d'Algèria, el mateix que al silenci absolut, solemne, que el va seguir. Plovia i unes gotes es van aferrar, brillants en la foscor, als barrots de la meva cel·la. Els guardians havien tancat tots els porticons, però vam sentir un dels condemnats  cridar abans no l'emmordessin: 'Thaia El Djezair! Visca Algèria! I sens dubte en el mateix moment en que el primer dels tres pujava al patíbul, la cançó dels combatents algerians va sorgir de la presó de dones [Barberousse] com una sola veu:

 

"Des de les nostres muntanyes

s'ha aixecat la veu dels homes lliures:

clama la independència de la pàtria.

Et dono tot el que estimo,

et dono la meva vida,

Oh, el meu país... oh, el meu país!"

 


Fernand Iveton, ens dóna ànims el teu record.

 

 

 

 

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya