realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

El 5 de novembre farà 25 anys que ens concentràvem a la Plaça Catalunya ─sempre ha estat un lloc de grans aconteixements─ per acomiadar al camarada  Pere Ardiaca. Ja han passat 25 anys i segueixo fidel a la cita. Com si es tractés d'una tria de fotogrames, se'm  fan visibles de nou alguns dels moments que vam conviure amb intensitat.

El veig a prop de la paradeta, venent el Treball al mig del carrer Major de Lleida. Després, asseguts a l'escenari d'un Teatro Principal, també a Lleida, ple de gom a gom, celebrant el 40 aniversari de la fundació del PSUC. Am un lema descafeïnat i sense sigles ni senyeres visibles, per poder esquivar la censura però sense poder posar fre a la paraula. I d'això en sabia prou el Pere.

Més tard, en aquelles reunions que havien de donar origen al nostre partit: al PCC. Sempre prudent, aturant les presses dels més joves. Per cert, sempre he pensat el perquè aquelles reunions nostres eren considerades treball fraccional i no ho havien estat les dels nostres "amics" en la preparació del 5è Congrés. En fi, història.

La foto, de la meva col·lecció,  ens el fa present, encara que una mica tapat, a la primera festa que el Partit va muntar al Parc de La España Industrial. Més clarament es veu Juan Ramos. Ja escrita  aquesta nota rebo la notícia de la seva mort. Crec que els que vam viure amb ell l'apassionant aventura de la creació del PCC, i la posterior del PCPE, mantindrem el seu record. Sempre hi ha algú a punt per recollir el relleu.

 

Ara, en uns temps en els que la recuperació de la memòria històrica ens porta a treure-li la pols a vells documents, pren importància rellegir alguns dels que el Pere n'era autor ─destaco La fundació del P. S. U. de Catalunya─,  un altre del que era personatge destacat ─Abono inagotable, de Manuel Moreno─ o, més recentment, aquest del que era el protagonista principal: Pere Ardiaca. Materials per a una biografia, d'autors varis.

Del primer text, obligat per l'espai a fer una tria, em serveixo de la treballada introducció del Joan Samit, "Ara fa cinquanta anys..." (Pere Ardiaca recorda). En aquestes pàgines es fa un recorregut per la vida del Pere Ardiaca, des del seu naixement a Balaguer l'any 1909 fins la fundació del PSUC l'any 36 i es destaquen algunes de les característiques que el van acompanyar en tota la seva trajectòria vital i política: "El naixement del PSUC fou el producte d'una necessitat històrica: la necessitat històrica de fer front a una amenaça molt seriosa de la dreta. Un sol partit no podia fer front a aquella amenaça. Per això calgué el Front d'Esquerres i per això s'arribà a la unió dels partits obrers..."

Es veia clara la tendència a sortir d'un aïllament que conduïa a la inoperància.

 

 Des dels vint anys, quan ingressa al Partit Comunista Francès, seguim la seva intensa activitat i el seu compromís amb unes idees clares des del primer moment.

 Després del seu pas pel Bloc Obrer i Camperol (BOC), predominant a les terres de Lleida, es produeix el seu ingrés, l'any 34, en l'organització del Partit Comunista de Catalunya: "Por estas fechas, se incorpora al Partido, procedente de las filas del BOC, un joven militante comunista que ya ha ganado fama como orador y que se llama Pere Ardiaca. Participa en los mítines junto a Casanellas, Arlandís y Lina Ódena". (Abono inagotable).

 

Aquella idea inicial que exposava a l'hora de plantejar la necessitat d'unir forces, la conservarà al llarg de la seva trajectòria militant. Per a Giaime Pla, un dels autors de Pere Ardiaca. Materials per a una biografia, el segon terreny de militància del Pere va ser el de la política unitària. "No es una casualidad que, después de salir de la cárcel, su primer escrito se centrase en el significado histórico del Estatut d'Autonomia de 1932 en un momento en que la Assemblea de Catalunya lanzó la campanya a favor de su restablecimiento". Va ser un membre actiu en les trobades clandestines que anaven confluint en una política d'unitat de totes les forces antifranquistes. En aquesta línia, va encapçalar la delegació del PSUC que es va reunir amb el PSOE amb la idea d'ampliar les relacions unitàries, massa limitades en l'Assemblea de Catalunya o el Consell de Forces Polítiques de Catalunya (del que era, juntament amb el Josep Solé Barberà, representant del PSUC).

 

En Pere Ardiaca va tenir sempre molt clara la necessitat de fer avançar conjuntament la reivindicació obrera amb la reivindicació nacional: "És evident que a Catalunya el sentiment de reivindicació del proletariat es troba amb el sentiment de reivindicació nacional, la qual cosa fa que entre ambdós sentiments hi hagi inclosa la totalitat del gran poble català". (Pere Ardiaca recorda).

 

 

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*