realitat
MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

El dia 16 d'octubre de 1934, davant la pressió de les tropes de la República de Xina, encapçalades per Xiang Kai-shek, les forces armades del Partit Comunista iniciaven el trencament del setge en el s'anomenaria La Llarga Marxa. En 370 dies van recórrer 12.500 quilòmetres de tal duresa, que fins l'encontre amb la resta de l'Exèrcit Roig, a la província de Shaanxi, només va arribar una desena part dels 86.000 efectius que van sortir de Yudu.

Aquesta gesta mitificaria Mao Ze Dong i seria un element fonamental en la seva arribada al poder. Ell mateix va deixar constància de les penalitats sofertes en alguns dels seus 37 poemes.

 

LA GRAN MARXA

 

L'Exèrcit Roig no té por dels rigors d'una llarga marxa,

mil muntanyes, deu mil rius no volen dir res.

Les Cinc Serralades són per a ell lleus ondes

i els colossals pics del Wumín, simples terrossos que roden.

Els tebis penya-segats, coronats de núvols,

que el riu Arenes d'Or assota,

les fredes cadenes de ferro del pont que travessa el Dadú

i més la neu perpètua del Minshan, ens alegren i inciten

i quan les creuem, en cada rostre esclata el somriure.  

 

L'enemic avança, nosaltres retrocedim.

L'enemic, s'atura, nosaltres el fustiguem.

L'enemic està esgotat, nosaltres ataquem.

L'enemic es retira, nosaltres l'empaitem.

 

Està clar que a partir d'aquí neix el que serà un gran país.

 

Fem un salt i mantenint-nos en el mateix mes d'octubre, com en un joc malabar, ens situem en un altre país i diferent continent també. Estem a Bolívia el dia 8, en un molt més pròxim 1967. Ernesto Guevara, el Che, no ha tingut la fortuna de Mao i la seva llarga marxa ha acabat a meitat del camí. Encara li quedava un llarg recorregut per seguir exercint el seu magisteri i ara, en els mals temps que s'albiren estem una mica més sols. I, malauradament, alguns seguirem igual de cecs i de sords, encara que, també malauradament, no igual de muts. Sempre, a pilota passada, podrem tirar d'hemeroteca i rellegir: "L'Estat de vegades s'equivoca. Quan passa alguna d'aquestes equivocacions, es percep una disminució en l'entusiasme col·lectiu degut a una reducció qualitativa de cada un dels elements que el formen i el treball es paralitza fins quedar reduït a magnituds insignificants: és el moment de rectificar."

 

 CHE

 

Che, tú lo sabes todo,

los recovecos de la Sierra,

el asma sobre la hierba fría,

la tribuna,

el oleaje en la noche

y hasta de qué se hacen

los frutos y las yuntas.

 

No es que yo quiera darte

pluma por pistola

pero el poeta eres tú

                                                           Miguel Barnet "Carta de noche"

 

Quan s'acomplien trenta anys del seu assassinat, Tomàs Borge escrivia: "Volveremos nosotros, en Nicaragua, a ganar el poder. Será por nuestra terquedad, por nuestra persistencia, por los errores del enemigo, y volverán de igual forma los pueblos de América Latina a retomar el camino, el sendero de la lucha y se levantarán banderas victoriosas en nuestro continente.

¿Saben por qué? Porque existió el Che y su ejemplo."

 

 

PER AL CHE

 

Amb tantes armes

amb tant de patiment,

amb tantes bales que van disparar sobre

            el teu cos,

oh, Ernesto!,

també aquest cop la teva mort és mentida.

 

Els que t'enterren tot corrent,

els que amb un cínic somriure als llavis

es netegen les mans amb la teva bandera

-"s'ha acabat,

                       el món és nostre"-

són malfactors, gent de fosc cor,

principiants, incultes.

 

Tu viuràs mentre la injustícia persisteixi

i la pólvora sigui útil;

tu estàs en la joia dels valents,

entre els murmuris

de les noies de les muntanyes;

en la poesia, en el vi

i en el combat tu segueixes viu.

                        Siavash Kasraí (1967-fragment)

 

 

ELEGIA DE LES AIGÜES NEGRES PER A CHE GUEVARA

 

Lligat al silenci, el cor encara

pesat d'amor, jeus de perfil,

escoltant, per dir-ho així, les aigües

negres de la nostra aflicció.

 

Pàl·lides veus et busquen en la boira;

de prat en prat busquen

un poltre, la palmera més alta

sobre l'estany, un vaixell potser

o la mel vesada de la nostra alegria.

 

Ulls tancats per la por

esperen en la nit el sol on creixes,

on et confons amb les branques

de sang de l'estiu o la remor

dels peus blancs de la pluja en la sorra.

 

La paraula, com tu deies, arriba

humida dels boscos: hem de sembrar-la;

arriba humida de la terra: hem de defensar-la;

arriba amb les orenetes

que la van beure síl·laba a síl·laba en la teva boca.

 

Cada paraula teva és un home en peu,

cada paraula teva fa de la rosada un ganivet,

fa de l'odi un vi innocent

per a beure'l, amb tu

en el cor, al voltant del foc.

                        Eugénio de Andrade (Tot l'or del dia -1971)

 

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix



Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

realitat*

donar a l'esperança fonament científic


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya