realitat

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

 

El dia 5 d'agost es compleixen 116 anys de la mort de Friedrich Engels, "el General", el tercer del cartell amb Marx i Lenin, el gairebé sempre oblidat. I aquesta situació no ens ha de ser estranya perquè, com recullen Harold Laski: "Pocs homes han tingut mai tants desitjos de demostrar la grandesa d'un col·lega a costa del seu propi prestigi", o Julian Harney: "Crec que mai, al menys en els temps moderns, un home ha estat un amic tan fidel i tan entregat com el que Marx va trobar en tu."

Un personatge a l'ombra. Actuant sempre com a segon violí de l'orquestra, inclús quan, a la mort de Marx, pot passar a ser el primer: ─Si Marx hagués viscut per veure això!─.

La preocupació pel benestar de la família Marx, fa que aguanti dinou any treballant a Anglaterra a l'empresa capitalista familiar malgrat el rebuig que li produeix. A les cartes d'aquella època parla de "brut comerç" i "maleït comerç".

 

Amb anterioritat ja hi havia estat treballant a l'empresa on la família confiava que s'apagaria la seva radicalització. Però, en ocasions, és pitjor el remei i el viatge a Manchester li va donar a conèixer el comunisme. En aquesta primera estada va tenir temps de conèixer les condicions de vida que li van permetre escriure un assaig que, per a molts, és capdavanter  en la denúncia  d'aquestes condicions a l'Anglaterra de l'època: La situació de la classe obrera a Anglaterra (1845).

"A tot arreu es veuen edificis total o parcialment en ruïnes –alguns d'ells estan realment deshabitats, la qual cosa en aquest lloc ja és dir-, les cases poques vegades tenen terra de fustes o de pedra, en canvi quasi sempre s'observen portes i finestres trencades, que no corresponen als seus marcs, i una brutícia! Per tot arreu, munts de runes, desferra i immundícia; bassals estancats en lloc de desaigües, i una olor que per sí mateixa seria suficient per a que a qualsevol persona més o menys civilitzada li fos impossible viure en un districte semblant."

Aquesta és una molt petita mostra del que reflecteix, amb una gran capacitat d'observació, el text. Algú, potser estirant massa el fil, ha arribat a escriure que "sense Manchester no hi hagués hagut Unió Soviètica i la història del segle XX hagués estat molt diferent."

D'aquesta època és la seva traducció a l'anglès del poema de Heinrich Heine, La cançó dels teixidors de Silèsia.

 

Alemanya, teixim el teu sudari,

I en ell la triple maledicció.

Teixim, teixim.

 

Maleït l'ídol al que supliquem

En freds d'hivern i angoixes de fam,

Debades vam creure i el vam mirar

Ens ha venut, ens ha enganyat.

Teixim, teixim.

 

Maleït el rei, els rei dels rics,

Que no ablaní la nostra misèria,

Que ens arrenca el que suem,

Que com a gossos ens mana matar.

Teixim, teixim.

 

Maleïda sigui la falsa pàtria,

Humiliació per a nosaltres,

Sega primerenca de tota flor.

Festí podrit dels cucs.

Teixim, teixim.

 

Cruix el teler, la llançadora vola,

Sempre teixim, de dia i de nit,

Vella Alemanya, és el teu sudari,

I en ell la triple maledicció.

Teixim, teixim.

 

 

 

La simbiosi amb Karl Marx "el Moro" va ser total, fins l'extrem de que sembla que només ell era capaç d'entendre el sentit dels seus texts. Paul Lafargue, gendre de Marx, deia que Engels "era metòdic com una vella criada."

 

 Engels era un home contradictori ─en tot cas no ho devia ser menys que molts de nosaltres─ i en la seva evolució, des de la joventut i la maduració de les idees hauria de canviar convenciments curiosos com el de la no acceptació dels pobles "ahistòrics" ─eslaus, bascos, gaèlics o bretons─ com els classificava Hegel al no tenir forma estatal. Concepte que deixarà amb l'acceptació del principi de la resistència colonial. Malgrat això coneixia, entre altres moltes llengües, el català. Això li permetia la revisió de les traduccions de les obres de Marx i les seves i la seva posterior autorització.

 

A Records de Marx i Engels (Moscou, 1958) podem llegir:

            "La ment titànica que, al costat de Marx, va fonamentar el socialisme científic i va ensenyar les tàctiques del socialisme, que ja als vint-i-quatre anys va escriure el clàssic La situació de la classe obrera a Anglaterra, el coautor del Manifest comunista, l'alter ego de Karl Marx, el que el va ajudar a crear l'Associació Internacional de Treballadors, l'autor de l'Anti-Dühring, aquesta enciclopèdia de la ciència d'una transparència cristal·lina i accessible a qualsevol que sigui capaç de pensar, l'autor de l'Origen de la família i de tantes altres obres, assajos i articles de premsa, l'amic, el conseller, el líder, el lluitador... Engels, havia mort."  


Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*