realitat

PASSANT ELS FULLS D'UN ALMANAC...

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

PASSANT ELS FULLS D'UN ALMANAC…

 

…ensopeguem amb informació abundant: les clàssiques dades astronòmiques, la informació meteorològica del dia, festes, fires, curiositats, algun acudit i efemèrides. Bertolt Brecht els té presents a les seves Històries d'almanac. Només tenen una part no tan agradable i és que hi ha mesos que semblen un llistat de necrologies de personatges estimats i admirats.

Aquest mes de juny ens trobem amb l'aniversari de les morts de personatges que, en un moment o altre han estat objecte de la meva atenció: Gabriel Aresti, Nazim Hikmet, José María Valverde, Jesús Moncada, José Saramago, Victoriano Crémer, Blas de Otero.  I és possible que em deixi algun.

 

Tots ells tenen en comú, tant poetes com narradors, que en algun moment han volgut dedicar-li l'atenció a la mort –en general o la seva─. No puc evitar la temptació de deixar algunes pinzellades.

 

GABRIEL ARESTI (2.06.1975)

 

Quan jo mori es podrà llegir

la següent inscripció sobre la meva tomba:

Aquí jeu Gabriel Aresti Segurola. Descansi en pau.

Pérez y López. Marmolistas. Derio.

Hi haurà també a la Biblioteca Provincial de Biscaia

(si no n'excomuniquen abans),

un llibre (potser, no és segur),

que ningú llegirà,

amb el meu nom.

I un home dirà quan floreixin els cards:

Com deia mon pare, jo també...

(Em vindrà tots els anys per Tots Sants una dona

amb una corona de flors).

No vulgui Déu que posin el meu nom a un carrer de Bilbao.

(No vull que un barber borratxo pugui dir:

Jo visc en Aresti amb la cunyada

vella de mon germà. Ja saps. La coixa).

De vegades les velles dites s'equivoquen.

Penso que el meu nom

és el meu ésser,

i que no sóc

sinó el meu nom.

                        L): Nire izena (Harri eta herri)

 

NAZIM HIKMET (3.06.1963)

 

La meitat del meu cor està aquí, doctor,

però l'altra es troba a la Xina,

amb l'exèrcit que baixa cap el riu Groc.

Cada matí,

cada matí, a l'alba,

el meu cor és afusellat a Grècia.

I quan la son rendeix els presoners,

quan s'allunyen de la infermeria  les darreres passes,

el meu cor se'n va, doctor,

se'n va a una vella casa de fusta, allà a Istanbul.

A més a més, doctor, fa més de deu anys

que no tinc res a les mans

per a oferir als meus germans;

tan sols una poma,

una poma roja: el meu cor.

Per tot això, doctor,

i no per culpa de l'arteriosclerosi,

ni de la nicotina, ni de la presó,

tinc una angina de pit.

Des del meu llit

contemplo la nit darrera els barrots.

I malgrat tots aquests murs

que m'esclafen el pit,

el meu cor palpita amb l'estrella més remota.

                                   Angina de pit (Aquí va la tercera) (1948)

 

Ja arriba la meva hora

saltaré de sobte al buit

sense conèixer l'estat de putrefacció de la meva carn

ni com els cucs soscaven els mes ulls

 

sense treva ni descans penso en la mort

això vol dir que la meva hora està pròxima

                                   Leipzig, 10 de setembre de 1961

 

JOSÉ MARÍA VALVERDE (6.06.1996)

 

JESÚS MONCADA (13.06.2005)

 

«Ignoro per què no va engolir-me quan una rampa a la cama esquerra va deixar-me gairebé paralitzat enmig de les seves aigües, encara massa fredes, el maig del 52. E, tenia a la seva mercè. Podia haver-se venjat del mocós entremaliat que li llançava còdols o li pispava descaradament les madrilles amb la canya de pescar, i que aleshores pretenia travessar-lo nedant per primera vegada. No va fer-ho. Renuncià a rabejar-se amb el milhomes temerari que intentava superar abans d'hora una prova sota la qual perdurava sens dubte un ritu ancestral: passar l'Ebre nedant (en aparença una simple emulació entre els adolescents de la vila) devia suposar en altres temps haver adquirit la capacitat de sobreviure en un món lligat íntimament al riu (...)

Potser encara m'emparaven aquelles forces misterioses...El fet és que l'Ebre no se'm va empassar: va portar-me suaument a la vora i em deixà en una glera. (...) acabava de sentir l'estremidora presència del regna tenebrós on segurament naixia la cega turbulència de les riades o la força sinistra que ofegava homes i bèsties. Vaig aprendre a respectar-lo. (...)»

                                                                       Memòria de l'Ebre, Cabòries estivals.

 

JOSÉ SARAMAGO (18.06.2010)

 

A tu retorno, mar, el sabor fort

De la sal que el vent em porta a la boca,

A la teva claredat, a aquesta sort

Que em va ser donada d'oblidar la mort

Sabent encara que la vida és poca.

 

A tu retorno, mar, cos estès,

Al teu poder de pau i tempesta,

Al teu clam de déu encadenat,

De terra femenina rodejat.

Presoner de la pròpia llibertat.

 

A tu retorno, mar, com qui sap

D'aquesta teva lliçó treure profit.

I abans de que aquesta vida se m'acabi,

De tota l'aigua que a la terra hi cap

En voluntat tornada, armaré el pit.

 

 

VICTORIANO CRÉMER (27-06.2009)

              Mort als 102 anys, escrivint fins l'últim dia la columna diària al Diario de León, Crémer contra Crémer.

 

   Así que pasen cien años

comenzaré a morir lentamentte

como muere la luz de cada día,

sin volver la vista atrás

ni revolver los archivos.

 

   (Cada vez que se me ocurre

retroceder en el tiempo

y fijar la película, me asaltan

figuras extrañas, garabatos

de doloroso patetismo).

 

   Es algo que les ocurre a todos,

sean blancos o negros, legos

o doctorados. Se muere solamente

de una vez y para siempre,

abanderando

cuanto tenemos conquistado

a corazón partido: esposa,

hijos, bienes y papeles

con nuestro nombre y número

de salida.

 

   Depositamos

los viejos vestidos a la entrada

del último túnel y desnudos

acudimos a la cita.

 

   Preguntarán

los memorialistas del aire:

«Qué fue de aquel que intentara

cambiar el mundo, verso a verso?»

Cesó un día cualquiera de un mes,

arrastrado por caballos de plomo.

Y fue olvidado;

como manda la Santa Madre Iglesia

y decretan los tiernos alacranes.

 

   ¡Y ustedes perdonen

si me muero sin avisar!

                        Cien años, El último jinete.

 

 

BLAS DE OTERO (29.06.1979)

 

Mira por dónde, estás en Bilbao.

Porque la verdad es que yo a París me lo paso por debajo del Puente Colgante.

Porque la verdad es que yo a Madrid lo amo como a la niña de mis ojos siempre que

      la niña se llame miau miau natajacint'miau.

Porque la verdad es que amo a Moscú más que a mi brazo derecho; pero Bilbao soy yo

      de cuerpo entero.

Porque la verdad es que Pekín es delicioso y terrible, pero de momento vamos a dejarlo.

Porque la verdad es que La Habana es la verdad y hermosa, y valiente, y tiene un sitio

      así de grande en mi memoria.

Pero Bilbao. Que se nos va la pascua, mozas

que se nos va. Y veo cómo gira el disco de Paco Ibáñez, y lloro a través de mi camisa

      cubana,

y cambio de disco,

                                               bon cop de falç

                                                bon cop de falç,

 

y recuerdo a Mara en la boîte de Monsieur le Prince,

y procuro distanciarme de Bilbao

a fuerza de campanas y rompeirrasga y de qué grande es el universo

y contemplo esta lamentable fotografía

del Che Guevara,

y vuelvo a gemir a través de mi camisa guajira,

y voy por el mundo diciendo de vez en cuando "camarada", "compañero",

y así consigo

seguir respirando y resucitando el cuerpo del Che,

el cuerpo de Martí,

el cuerpo de Lina Odena

y el cuerpo imposible de retener de Tania,

entronizada encima de la basílica de Begoña,

y voy a llorar pero de repente me pongo teriblemente serio

y violento

y dispuesto a todo,

menos a morir en Bilbao,

menos a morir sin dejar rastro de rabia, y esperanza experimentada y hasta luego y

      palabra repartida.

                                   Morir en Bilbao, Hojas de Madrid.

 

 

 

 

 

 

 



Més articles



Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*